El sistema de partits d’Espanya és una bona merda. Cap d’ells es preocupa del benestar dels ciutadans més enllà del que els pugui afavorir o perjudicar en les enquestes electorals. Els hem vist menystenir la voluntat dels ciutadans i forçar noves eleccions perquè el resultat no els agradava.
Els partits de govern només pensen en com fotre-li mà al pressupost públic mirant de buidar-lo cap a les seves butxaques. Fan obres absolutament innecessàries, únicament per poder cobrar comissions o garantir-se un lloc en qualsevol consell d’administració quan deixin el poder. Així patim les tarifes elèctriques més cares d’Europa.
La cúpula judicial espanyola és una bona merda. Tot i estar el seu màxim òrgan -el Consejo General del Poder Judicial- amb el mandat caducat des de fa més de dos anys, segueixen nomenant magistrats del Tribunal Supremo entre els més prevaricadors. Lesmes, el seu president, tot i no tenir legitimitat, ens diu als catalans que “la ley está para cumplirla”.
La monarquia espanyola és també una bona merda. Han convertit la inviolabilitat en impunitat; el lladronici en una forma de vida i els escàndols de cartera i bragueta, en un tema de vida privada i inviolable… a costa dels impostos dels ciutadans.
L’Ibex35, en lloc de ser un motor econòmic, s’ha convertit en una màquina de corrompre polítics i escanyar als ciutadans. Les lleis espanyoles es redacten als despatxos de les grans corporacions… i així surten.
A propòsit dels indults, hem vist a Felipe i al Guerra, els de la calç viva, donar lliçons d’ètica; a Rodrigo Rato donant consells d’economia i al Borbó exigint “fidelidad a las instituciones” i no els ha caigut la cara de vergonya.
Però si polítics, jutges, monarques i mafiosos són tots plegats una bona merda, els periodistes dels grans mitjans també ho són… i ben grossa. Fa uns mesos varen publicar amb tota la barra que el 2017 hi havia un pacte entre Puigdemont i Putin per a enviar a Catalunya 10.000 soldats russos. Una mentida tan cutre que ni els jutges de l’Audiència Nacional la varen acceptar. Aquesta setmana un diari d’abast estatal -en español por supuesto- donava la notícia que el rei del Marroc havia donat instruccions a tots els marroquins que viuen a Catalunya, que donessin suport a l’independentisme català “para desestabilizar al reino de España”. En un i altre supòsit, si en lloc de ser una mentida
periodística fossin certes, ja seríem independents fa setmanes.
No sé a vosaltres, però a mi, aquest estat de coses m’ofega de pudor… i de vergonya.
