El proper 25 de novembre, els 5,3 milions de catalans i catalanes majors de 18 anys tenim l’oportunitat de decidir el nostre futur, en una cruïlla política i econòmica que en aquest cas sí, realment pot ser qualificada com a històrica. El canvi que la societat civil catalana exigeix que es porti a terme a partir de l’endemà de les eleccions és el repte més gran que hem afrontat com a societat contemporània. I per impulsar-lo des del Parlament de Catalunya, tant la raó com l’emoció del moment, ens obliguen a fer una tria d’opcions polítiques amb la màxima informació i consciència. Necessitem fer una reflexió serena sobre l’opció que ens està explicant millor el perquè i el com de la necessitat de l’Estat independent. Sobre qui està plantejant amb més rigor com serà aquest Estat propi en tots els nivells: les institucions polítiques (transparència, participació i qualitat democràtica), les administracions públiques, el sistema financer i l’economia, l’ordenació del territori, l’educació, la salut, la cultura l’atenció a la dependència, etc. O sobre qui es compromet més a fer avançar l’estat del benestar català –en cap cas retallar-lo-, ja que actualment som a la cua d’Europa (17% del PIB en despesa social, com Bulgària, quant la mitjana europea està per sobre del 30%del PIB). També triarem sobre qui es compromet més a limitar la concentració de poder i riquesa en poques mans, ja que això, a part d’injust, és molt antieconòmic. Sense més equitat i redistribució de la riquesa, no hi haurà un nivell suficient de microcapital emprenedor ni de consum popular, com per crear empreses, fer-les créixer i crear ocupació. La fórmula és Riquesa distribuïda + Emprenedoria + Estat del benestar potent = Atur reduït. Als països més avançats d’Europa es limiten els sous astronòmics dels directius (banca, sectors regulats i vinculats a l’Administració, etc.), i més quan s’estan retallant les plantilles i els drets dels treballadors/es. Per últim, caldrà discernir entre els que es comprometen a intentar-ho en uns terminis i els que no es mullen gens en aquest sentit Entre el clar “fem-ho el 2013-2014” d’ERC o el “és molt difícil i no sabem quan es podrà fer” de CiU, que genera una inseguretat jurídica en la comunitat internacional i en la inversió empresarial molt negativa. Hi ha una formació política que fa 81 anys que treballa per una Catalunya políticament lliure, econòmicament forta, socialment justa i espiritualment gloriosa (Francesc Macià, 1931). Que sempre ha tingut l’Estat propi en el seu programa electoral i la seva praxi política. Que ara veu els resultats de la seva aposta per un govern catalanista i d’esquerres, amb el positiu viratge cap a la sobirania que s’està produint en la meitat del socialisme català. I que presenta com a candidat per a liderar (o com a mínim per a ser un dels principals motors i guies) del futur govern de transició cap a l’Estat propi, l’Oriol Junqueras i Vies. Una persona que per honestedat i ètica personal, preparació professional (professor d’Universitat), coneixement del país (amb milers d’explicacions realitzades arreu de la nació), i experiència política (ha fet d’eurodiputat i ara fa d’alcalde a Sant Vicens dels Horts), segur que si el llegiu o escolteu, us ajudarà a triar amb informació i consciència. Josep Maria Palau
