Acabo de fer un viatge de deu dies a l’Índia, (actualment Bherat) fent un periple pels parcs naturals amb tigres, pels temples i per les tombes de l’estat de Mhadya Pradesh, i una estada a Delhi. Com en tot viatge es donen anècdotes, la majoria personals i intransferibles, però sempre n’hi ha susceptibles de ser compartides.
Vaig visitar dues cascades, Raneh i Bhedagat.
Raneh és un conjunt de cascades que abans dels monsons ús únicament una cinglera per on amb prou feines hi passa un filet d’aigua. Ara bé, després de les pluges monsòniques es converteix en un espectacle de milions de metres cúbics d’aigua saltant des de diferents llocs, el més alt de 60 metres d’alçària, amb un so eixordador. Raneh és una important atracció turística de l’estat de Mhadya Pradesh.
En canvi Bhedagat, a les muntanyes del marbre, és un espai de trobada de les famílies hindús. Sense l’espectacularitat per atraure turistes, és un lloc adient per als viatgers que ens agrada conèixer el país que visitem. Al voltant del salt d’aigua que pot arribar als 30 metres, hi ha un seguit d’humils treballadors del marbre que, amb una simple serra, modelen figures de tigres, elefants o figuretes decoratives que venen als visitants.
L’Índia es va independitzar del Regne Unit fa més de setanta anys seguint a un profeta de la lluita no violenta
Bhedagat és un lloc de trobada per a famílies que volen gaudir de la natura. El dia que hi vaig anar era festiu i per això hi havia desenes de famílies fent pícnic mentre la quitxalla jugava a l’aigua. Com que no és un espai habitual dels turistes, la meva presència -i la dels meus tres companys- no passava desapercebuda. Tant és així que en un moment donat, una dona hindú va dir de fer-nos un selfie.
Com és natural vaig acceptar i un cop feta la foto em vaig acomiadar de la dona amb una encaixada de mans (això dels petons a la galta després de la covid ja no es fa). Per dir-li d’on venia vaig pronunciar dues paraules: Barcelona. Catalunya.
En sentir Catalunya la dona va somriure i va dir: Independència. Ens vàrem tornar a donar la mà i vaig marxar cap al cotxe que ens esperava.
Si una persona que viu a Jabalpur té clar que els mots Catalunya i independència van junts, si sap que els catalans volem la independència, ja seria hora que els mateixos catalans també hi creguessin, però sobretot que els partits independentistes ho tinguessin clar. La independència no ens la donaran els hindús, ni els europeus, ni tampoc l’obtindrem per mandat diví, però que ho tinguin més clar algunes persones de l’altra banda del món, ens hauria d’esperonar a lluitar per a obtenir allò que volem.
L’Índia (ara Bherat) es va independitzar del Regne Unit fa més de setanta anys seguint a un profeta de la lluita no violenta, Ghandi, que no va deixar ni un sol dia de lluitar pacíficament per la llibertat del seu poble. Però Ghandi era Ghandi i no un carallot del nivell d’alguns dels que decideixen la direcció política de Catalunya.
