16.6 C
Igualada
Dijous, abril 15, 2021

Tres amigos

Bernat Roca

 

Diuen que l’estiu és com una promesa. Una promesa que mai s’acaba de complir del tot. Una trucada que mai no arriba o un viatge que decep. Potser una nit que acaba a urgències o amb un “susto”. Però també hi ha girs sorprenents, com quan acabes al David Garden amb uns músics de categoria; tot fent una Jam Session on hi caben des de rumbes i boleros, fins a bachatas o jazz manouche. Han passat els temps del rock and roll. A l’hortet que hi ha a costat de l’habitació on toquem despunten les hortalisses cuidades amb amor. La plantació és magnífica, el David la cuida molt bé, i com tots els horts és una prova de l’existència de Déu. Només un demiürg creador podria haver donat al món aquesta bellesa i varietat, un ordre intern que, com en la música, l’home descobreix a mida que creix i evoluciona. Precisament quan s’acaben els trucs és quan comença la recerca de l’autèntica màgia.

Els gossos lladren, remenen la cua i ens llepen les cames. Només busquen jugar. La fosca cau i els mojitos s’escuren entre el fum del tabac. La sessió acaba i alguns músics marxen. El Xavi no se’n va. Ha viscut uns anys a Liverpool i ara torna a casa. Té ganes de veure’ns i nosaltres a ell. Xerrem al jardí una estona. I al final de la nit tres amics que fa temps que no es veuen acaben a l’aigua sota les estrelles, es despullen l’ànima i cauen les màscares. Recorden els anys d’escola a l’Ateneu: els mestres, els jocs i malifetes, les noies i les baralles… Queden encara vestigis d’innocència i d’idealisme. La Generació X va venir a canviar el món, o almenys això pensava. L’amistat és una virtut que cal conrear perquè com l’amor o la dedicació laboral i acadèmica eixampla els límits del nostre món. Un món que quan venim al món és petit: la mare, el pare, l’entorn familiar… Per néixer cal trencar l’ou, com recordaven els gnòstics amb el seu ocell mitològic Abraxas. Els tres repassem els ous trencats, les truites fetes i les que van quedar crues o massa passades. La vida és com una festa quan es deixa i tot flueix i un malson quan tot es torça. Però tots tres arribem a la conclusió que hem tingut sort. I les estrelles que brillen al cel de Miralles ens acompanyen amb la seva meravella i contemplen la nostra fugacitat. Som a finals d’agost i ja bufa un ventet una mica fresc. Sortint de la piscina, ens vestim ràpidament i anem a continuar la festa. Com tots els joves érem cavallers d’estiu, però s’acosta l’hivern.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

L’Ajuntament de Capellades i Canigat segueixen col·laborant

Des de principis de setembre, Canigat i el consistori capelladí treballen conjuntament en la gestió de les colònies de gats del carrer. Seguint el...

Òdena s’integra a Anoia Turisme per sumar esforços en promoció

El Consell Comarcal de l'Anoia, dins l'estratègia de promoció turística de la comarca, ha creat l'ens Anoia Turisme per abordar el turisme des d'una...

L’Hospital de dia Sant Jordi aplica la realitat virtual en la neurorehabilitació

L’Hospital de dia Sant Jordi, centre gestionat pel Consorci Sociosanitari d’Igualada (CSSI), està aplicant les noves tecnologies de realitat virtual com a nou mètode...

Dilluns entra en funcionament la càmera de control de trànsit de la rambla Sant Isidre

L’Ajuntament d’Igualada activarà el pròxim dilluns 19 d’abril la càmera de control del trànsit de la rambla Sant Isidre. La càmera està situada a...

La Generalitat “prem l’accelerador” per declarar Bé d’Interès Nacional el Cementiri Nou

La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha exposat que la Generalitat "ha premut l'accelerador" per declarar el Cementiri Nou d'Igualada com un Bé Cultural...
Compartir