Cada setembre tornem a l’escola. Hi tornen els nens, plens d’experiències estivals i records essencials. Hi tornen els pares, delerosos de gaudir d’una mica de pau o d’alleujar les despeses en cangurs o casalets. Hi tornen els avis o altres familiars que han de reprendre o continuar la seva infatigable tasca de suport familiar. També els mestres i professors, que sovint s’incorporen a la seva feina amb algun que altre projecte engrescador per revitalitzar la seva tasca docent. Tornar a l’escola és un ritual, un ritual que implica comprar llibres, estoigs, maletes, roba o altres materials. Tornar a l’escola és també una festa.
En l’etern retorn de les coses sempre hi ha la il·lusió de retrobar-se amb els companys d’aula, i també les pors, sovint dels més petits, de no saber com anirà el nou curs escolar, tan prenyat d’incògnites com de llavors de futurs descobriments. Els antics grecs donaven a la paideia (educació) una gran importància ja que era la forja dels nous ciutadans. L’escola és un camp de batalla també, polític i ideològic. Un espai on topen de forma sorollosa la ignorància i la saviesa, també l’arrogància i la senzillesa. Tots som savis i alhora ignorants. El nen sap coses que l’adult ha oblidat i no pot recuperar més que per instants. I l’adult en canvi ha de regalar generosament els coneixements de tota una vida de forma altruista a un jovent sovint desagraït. Tornar a l’escola és un acte de fe, de fe en la capacitat dels homes i dones de superar-se malgrat les adversitats i els designis del fat, tant tràgic com còmic. Com es pot veure en el fet que el brillant filòsof i matemàtic jueu Ludwig Wittgenstein fos company de classe d’Adolf Hitler a Linz (Àustria).
Els sofistes grecs van ser els primers professors remunerats i ensenyaven al jovent atenès eines retòriques i coneixements pràctics per triomfar a la polis (ciutat), una forma de pedagogia a la qual s’oposà fortament el filòsof Sòcrates. Va ser Plató qui va adonar-se que el saber busca la raó i l’ordre (el logos) i a vegades engendra el caos tot i les bones intencions. Que les velles estructures trontollen davant un jovent preparat i descarat. Que el respecte al què és antic és necessari per estimar el nou. I que per tant la tradició s’ha de mantenir per innovar.
Bernat Roca, Professor de Filosofia i Història
