Teletreball: del mite a la realitat

Jordi Solà
Cofundador de Cubus Games i President de TICAnoia

Fins fa ben poc el teletreball era concebut com un privilegi o un incentiu laboral que només estava a l’abast de pocs perfils professionals i, en moltes ocasions, era l’estendard de conciliació familiar a moltes empreses. I és que, al 2019, a l’estat espanyol només un 3% dels treballadors tenien aquesta modalitat de treball de forma regular, davant del 20% del Regne Unit o el 28% de Suècia (Font: Eurostat).

Malauradament, la situació actual que es viu a nivell global ha obligat a posar sobre la taula la implantació d’aquest model de treball a moltes empreses i també a l’administració. Com qui arrenca una tireta de cop, el teletreball ha passat de ser un privilegi a una necessitat.

En un primer moment es va començar a parlar molt de les diferents eines que les empreses tenien a l’abast per a poder fer un teletreball eficient. Es parlava de Zoom, Slack, Skype, Asana, Miro, Teams, Drive, Mural, Dropbox, Trello, Meet… i un llarg etcètera que no tenia fi. Tots vam anar adoptant aquestes solucions, quan algú ens les recomanava, les trobàvem per internet o si ja les havíem utilitzat alguna vegada en el passat. Tot i aquest esforç, de mica en mica ens adonem que el problema no és si tenim al nostre abast les solucions digitals per suplir els processos ‘analògics’. Per realitzar el teletreball d’una forma efectiva també cal tenir una actitud i mentalitat dins l’equip molt concreta. Perquè l’engranatge funcioni, la nostra relació i el contacte amb els companys cal que siguin proactius, que tothom senti els reptes que afronta un projecte com a propis. En un entorn de treball presencial, els sistemes ‘arcaics’ ja disposen de mecanismes per fer girar els engranatges, encara que sigui a marxes forçades, però quan tenim un canvi de paradigma tant brusc i perdem aquest control, de cop ens podem trobar que hi ha dinàmiques de treball que deixen de funcionar, i no és problema de les eines digitals que utilitzem, sinó de la mentalitat de l’equip.

Dins de l’ecosistema start-up, on es busca un alt creixement d’idees de negoci en poc temps, ja fa anys que s’utilitzen metodologies àgils que intenten minimitzar el risc en el desenvolupament de projectes mitjançant iteracions i reforcen aquest mentalitat esmentada. En empreses emergents tan fràgils cal tenir un equip completament sincronitzat i remant cap a la mateixa direcció, moltes vegades utilitzant eines digitals per establir una comunicació eficaç entre perfils de disciplines molt diferents, tot potenciant al màxim el teambuilding. Totes aquestes grans empreses o equips més petits que ja utilitzaven aquest sistema abans d’enfrontar-se a la situació de confinament, han viscut d’una forma molt menys traumàtica aquest canvi al teletreball, i és que els seus membres ja estan acostumats a treballar amb una mentalitat enfocada a assolir els objectius comuns de forma eficaç.

En la mesura que puguem, cal reforçar aquesta mentalitat i esprémer al màxim l’avantatge d’exercir el nostre treball sense limitacions, amb la flexibilitat de poder realitzar les nostres tasques en diferents ubicacions, horaris i dispositius. És evident que el teletreball al 100% no és aplicable a tots els sectors, però gràcies a la revolució 4.0 que ja estaven implantant moltes empreses, podem deixar anar el llast que suposa haver de desplaçar equips sencers de persones a un mateix punt geogràfic, adaptant la comunicació i l’organització per tenir un escenari on siguem molt més òptims i competitius.