Entrevista a Carla Bisbal, atleta del Club Atlètic Igualada
Vaig néixer a Sant Cugat del Vallès l’any 2005, i des de sempre he viscut a Igualada. Actualment estudio a l’IES Pere Vives i Vich.
De cara l’any vinent m’agradaria estudiar el grau d’Administració i direcció d’Empresa, per un futur especialitzar-me en el sector esportiu de l’empresa.
Per què comences a córrer?
Jo vaig jugar a bàsquet durant quatre anys, però el meu germà va començar a anar al CAI i jo també hi vaig acabar anant. Ell també havia provat l’hoquei abans. D’entre tots els esports que hem practicat, l’atletisme és el que més ens ha agradat i on ens hem quedat.
Amb quina disciplina gaudeixes més?
El que més m’agrada és el mig fons. Fer entre els 400 i els 1.500 metres
Últimament però, només competeixes amb 800 metres.
Sí, perquè venim d’una lesió i aquesta és la prova més segura per tornar a anar entrant a poc a poc en competició.
Es diu dels 800 metres que és la prova més complicada d’entrenar, a cavall entre la velocitat i el mig fons.
Realment, per fer els 800 durant la pretemporada especialment agafem molt volum de quilòmetres, així que fem bastant els 1.500. Els 800 és una prova bastant polivalent en l’atletisme.
Quin objectiu tens per aquest any?
La intenció és arribar al Campionat d’Espanya Sub-20 a l’aire lliure i intentar tornar a fer podi. De moment, de totes maneres, no ens posem pressió i anem fent, sense marcar-nos uns objectius molt clars.
Quan és Campionat d’Espanya Sub-20 a l’aire lliure?
Es fa al juliol a Sòria.
Com a mínim a nivell mediàtic, els campionats a l’aire lliure són més importants que els de pista coberta. També ho veieu així els atletes?
Realment valen igual, però com que els campionats en pista coberta es celebren a l’hivern, que és quan comencem la temporada, encara no estem a màxim del nostre rendiment. El pic màxim s’agafa en l’època en què es celebren la majoria de campionats a l’aire lliure que és a partir d’ara: maig, juny i juliol.
Encara estàs en edat de formació i any rere any vas baixant els temps. Tens algun objectiu marcat en aquest sentit?
Ara mateix el meu millor temps és 2’9’’ i la mínima per entrar a l’Europeu sub-20 em 800 metres és 2’7’’. L’objectiu no és tan lluny, però com he comentat abans, com que vinc d’una lesió l’objectiu és anar agafant quilòmetres i tant de bo es pugui aconseguir la mínima per anar als europeus. No ho descartem, però ara mateix és incert si ho aconseguirem.
Quan es celebra l’Europeu sub-20?
El campionat és a l’agost i aquest any la seu serà a Jerusalem.
En altres esports, quan els esportistes fan 18 anys en molts casos ja han de fer el pas a categoria absoluta. A l’atletisme encara hi ha més categories de formació, oi?
Sí, ara jo encara competeixo en Sub-20, però és que després encara hi ha Sub-23. Després ja sí que passes a absolut. Encara em queden cinc anys per arribar-hi.
Quins referents tens?
En noies, l’anglesa Keely Hodgkinson és bàsicament l’atleta que tots somniarem ser. Ha arribat a córrer els 800 metres per sota dels dos minuts, ha arribat a fet 1’57’’. És una bogeria aquesta dona.
I a nivell estatal?
Darrerament l’atletisme espanyol de mig fons és un gran referent a nivell mundial. Tenim el Mario Garcia que l’any passat es va proclamar campió d’Europa de 800 metres.
Parlem del CAI. Com el veuen els atletes amb qui competeixes, és un referent de l’atletisme català, no?
Sí, i he de dir que a nosaltres, els atletes, ens ho faciliten tot, ens ajuden molt amb tot allò que necessitem, tant a dins de pista com a fora pista.
En molts casos feu desplaçaments llargs. Ajuda a fer pinya amb els companys?
Sí, són aquests viatges que a vegades fem en furgoneta diverses hores. Som quatre o cinc que també ens permet compartir coses i conèixer-nos més entre nosaltres.
A nivell d’estudis. És difícil de compaginar?
Una mica, sí. Per altra banda, al ser esportista d’alt rendiment també puc convalidar unes hores que em permet tenir més estona per estudiar.
L’any que ve ja et toca universitat. T’encararàs cap al món de l’esport?
Molta gent m’ho diu! Estic entre INFEC i ADE, però crec que m’acabaré decantant per ADE. Ja veurem.
