El 31 de maig vinent, els setze jutges del Tribunal Supremo de España es reuniran en sessió plenària “para resolver definitivamente” el cas de Tamara Carrasco, la jove catalana que va passar més d’un any sense poder sortir de Viladecans per una falsa acusació de terrorisme.
L’acusació es fonamentava en un escorcoll on la policia li va trobar una màscara de paper amb la cara de Puigdemont, un xiulet groc i uns cartells d’Òmnium. En un buidat -de dubtosa legalitat- del seu telèfon, hi varen trobar una conversa de WhatsApp dels preparatius d’una manifestació. Això va ser suficient per detenir-la i portar-la a la comissaria de Tres Cantos a Madrid on va romandre fins que fou portada davant l’Audiència Nacional que en va dictar l’ordre de confinament domiciliari. Mesos després -i veient que l’acusació de terrorisme no s’aguantava- van deixar el cas en mans dels jutjats de Barcelona, sense aixecar l’ordre de confinament.
El jutjat número 25 de Barcelona va mantenir durant dos anys l’acusació de terrorisme però finalment, just abans del judici, va reduir l’acusació a delicte d’incitació als desordres públics pel qual demanava set mesos de presó. Tanmateix, un tribunal de primera instància i l’Audiència de Barcelona van argumentar que Carrasco no havia incitat a res en els missatges de WhatsApp, que eren el fonament de l’acusació i que mai s’ha esclarit com van ser obtinguts per la Guàrdia Civil espanyola.
Tamara Carrasco va ser declarada innocent pel jutjat de Barcelona. La fiscalia va recórrer la sentència al TSJC que va confirmar l’absolució. El fiscal derrotat dues vegades va portar el cas al Tribunal Supremo i ara els seus setze jutges buscaran la forma de condemnar el que dos jutjats han absolt. Els jutges encarregats de decidir el futur de Tamara Carrasco són prou coneguts: Manuel Marchena, Pablo Llarena, Carmen Lamela, Andrés Martínez, Julián Sánchez Melgar, Miguel Colmenero, Juan Ramon Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Palomo, Ana María Ferrer, Vicente Magro, Susana Polo, Eduardo Porres, Ángel Luis Hurtado, Leopoldo Puente i Javier Hernández. Tota una garantia de parcialitat.
Tamara Carrasco ha estat absolta pels jutges predeterminats, és a dir, els que li corresponen per llei. Per què una treballadora social, que no és ni regidora, cau en mans del Suprem? Doncs perquè és independentista i les clavegueres de l’Estat ens volen aterrits i de genolls.
Lamento haver-ho de dir: això de l’autonomia no ens serveix per res. Han convertit la Generalitat en una gestoria i, per aquest camí, els catalans mai trobarem justícia a Espanya. L’únic camí que ens queda és la independència. La resta són falòrnies que no ens porten enlloc.
