Hi ha pocs planetes que hagin despertat tants temors com Saturn, el guardià del llindar, el vell diable. De ben antic va ser considerat un astre funest, fred i restrictiu. Saturn era adorat pels mesopotamis com a Ninurta (el Sol cansat) i considerat un Sol negre per la Càbala jueva es deia que en apagar-se el seu foc s’havia fet possible la vida a la Terra. Ara fins i tot es busquen a una de les seves llunes, Encèlad, formes originàries de vida. Al Renaixement la seva representació d’un home vella amb una dalla segadora de vides, el mateix Déu Cronos, va continuar donant al Senyor dels Anells una imatge funesta.
Certament hi ha poques coses amb tanta precisió com els trànsits de Saturn per punts sensibles de la nostra carta natal per convèncer al més escèptic de les petites i terribles veritats i severs aprenentatges que porta aquest planeta en el seu periple. Saturn té una sèrie de retorns per la nostra vida que porten etapes de progrés i maduració. Saturn és un mestre sever, mostrador dels límits de les coses, de les velles estructures, del poder de les institucions (no de la riquesa), de la duració dels contractes, dels pactes, de les unions (sí, els matrimonis també). Saturn és fred i glaça allò que toca i per tant es considera un planeta malèfic en el sentit clàssic del terme. Actualment en l’astrologia humanista se’l considera de forma menys rotunda i pessimista. Regeix el signe de Capricorni i antigament el d’Acuari, assignat modernament a Urà tot i que jo sóc dels qui prefereixo assignar-li una doble regència. Hi ha raons per considerar que Acuari és un signe fred i desprès, que pren distància emocional amb les coses i potser la idea New Age que Acuari representa el millor dels mons possibles és un xic exagerada. Crec que sí que és cert que els Acuarians busquen el bé col·lectiu i que tracten de dinamitzar les estructures capricornianes, però ambdós són signes de l’hivern i Saturn els escau. Acuari és l’anvers de Lleó. L’Aiguader representa la generositat i l’abundància que brollen d’un cor ja perfeccionat i que ha combatut els dimonis interiors. L’Ego lleoní ha comprès que el mal que combatia estava també en ell, en els seus amics en allò que estimava i veia pur, pristi, lliure de tota impuresa. Ara sap que la compassió, la donació i la solidaritat són el camí. Que el camí a la pau és la pau mateixa. Potser podem acceptar que Urà, la rebel·lió contra el vell ordre, la demolició de les antigues i caduques estructures per construir un nou marc de benestar millor que l’anterior, pot ser el contrapunt de Saturn. Prometeu contra Zeus, fill de Cronos. Al Tarot aquesta energia l’encarna el Boig, i en certa manera el Penjat. El bufó pot ser més bo per al regne que el propi rei, l’arquetip del lleó, perquè ja no té orgull. La màscara de l’arlequí amb el seu somriure i la seva tristesa són un joc per a l’heroi que ha comprès el món i la seva dansa.
Saturn estava associat des de l’Antiguitat a la Melancolia, actualment coneguda com a depressió. Certament els trànsits de Saturn estan associats a processos traumàtics i negatius. Ara mateix els Capricorn estan notant aquestes limitacions i l’enorme distància entre les idees i la realitat. Carles Puigdemont per exemple ha rebut la visita de Saturn sobre el seu Sol natal i ja sabem la paret que no va poder atravessar. Ja sigui per correspondència real o per una lectura arquetípica i simbòlica del zodíac podem assolir una major comprensió de les nostres limitacions i autolimitacions, inhibicions, sentiments de culpa, melancolia i gustos musicals per la posició de Saturn, que ben disposat aporta disciplina, fidelitat, duració, estabilitat, etc. No tot és negatiu en els límits. Aprendre a ballar amb cadenes és un pas fonamental per fer de la llibertat un do constructiu i no merament disruptor i ociós. A la casa X per exemple ens indica persones que poden aspirar al mestratge d’altres, sovint amb menys reconeixement del que esperen, però si amb un grau alt de mestria. Si el deixeble està preparat apareixerà el mestre.
Bernat Roca
