Hi ha coses que tothom sap i, de tant en tant, es fan evidents. Això confirma que no són imaginacions esbojarrades per la calor de l’estiu. Una d’elles és que els ‘grans negocis’ no estan a l’abast de tothom i es fan en un cercle petit d’interessos compartits.
Fa poc, pagant-ne un euro, el Banc de Santander s’ha quedat el banc Popular, davant l’amenaça de fallida per falta de liquiditat i un forat de 7.000 milions d’euros. I això que en el darrer any havia passat amb comoditat els tests d’estrès. Tothom pot pensar que hi ha hagut una gestió molt deficient, però també tenir la mosca al nas. Ara el BCE diu que “hi ha camp per valorar si s’ha fet servir informació privilegiada.” Sobretot al saber-se la retirada de fons públics feta pocs dies abans de la intervenció. Semblant al que ha passat amb els 60.613 milions d’euros per ajudar a la banca (39.542 milions en ajudes públiques i 21.071 milions de fons semiprivat, segons xifres de tancament del 2015). És la pèrdua que el Banca d’Espanya reconeix que tindrà i que significa el 78,7% dels 76.950
milions totals que es va destinar al sanejament bancari.
Diuen que “sense aquestes ajudes no hi havia manera de salvar l’economia” ja que les caixes no podien cobrir capital pels seus propis mitjans i que la liquidació de les entitats amb problemes hauria suposat un cost molt més alt per als contribuents, perquè haurien d’haver sortit al rescat dels dipòsits dels clients. Sigui pel que sigui, és clar que en aquests casos els beneficis són privats i les pèrdues no. Ningú assumeix cap culpa, ni mercantil, ni econòmica,
ni penal. I això que emoluments dels gestors, habituals en el sector, són generosos i donarien per retribuir a gent capacitada.
I potser ho siguin, però que el problema estigui en que els mouen uns interessos diferents als que es derivarien de les seves responsabilitats.
El cost final de l’assistència al sector financer no quedarà completament identificat “fins que acabin els processos de reestructuració pendents i finalitzi l’exposició que encara té el sector públic davant el sector bancari”. Aquest cost havia de ser neutre pel contribuent i aquestes “petites” desviacions són en benefici dels mateixos de sempre. Un gran encert dels nostre governants. I tot legal. O al menys és el que diuen. Com cada any Sant Joan és a l’estiu.
Pere Prat
