Ubicada al sud de Granada, aquesta bellíssima població andalusa, emplaçada sobre un discret penyal, deixant-se acaronar per una extensa vega, i prodigiosament emmirallada sobre les aigües de la Mediterrània, et rep de braços oberts amb una meravellosa combinació de colors que harmonitzen el blanc de les seves cases amb el verd d’aquesta poblada vega i el blau del mar que envolta a una privilegiada costa, altrament anomenada Costa Tropical de Granada; permetent-te, de passada, la contemplació de certs encisos naturals (espaioses platges, cales recòndites, penya-segats impressionants i a la llunyania uns frondosos paratges muntanyencs).
Òbviament, en aquest escenari, la influència del mar i el resguard de les muntanyes veïnes de Sierra Nevada juguen un paper transcendental, possibilitant el gaudi d’una amable temperatura durant tot l’any que, alhora, propicia el cultiu d’uns generosos fruits tropicals (alvocat, mango, guaiaba, xirimoia, etc.), convertint aquest territori en un dels principals productors europeus.
Un passeig atent per Salobreña t’instal·la en la recreació històrica dels primers assentaments humans del Neolític, moment de la Cueva del Capitán, quan poc tenia a veure amb la Salobreña actual, ja que el turó que ocupa avui el poble era una illa, reconvertida molt més tard en aquesta magnífica terra fèrtil que és la Vega. Transcorreguts milers d’anys, diferents civilitzacions serien les protagonistes de la vida de Salobreña (fenicis, grecs, romans i àrabs) seduïdes per una ubicació estratègica que els permetia un beneficiós comerç dels seus productes, alhora que deixarien interessants vestigis culturals. Amb tot, és l’arquitectura de l’època nassarita la que roman a diversos edificis de la població i especialment al seu imponent Castell (posteriorment conquerit pels Reis Catòlics, i reconstruït més tard com a fortalesa i presó), al qual s’hi arriba per uns estrets carrers costeruts que, de retruc, et descobreixen dos emblemàtics barris (l’Albaycín i el Brocal), d’un captivador encant andalús i unes impecables cases d’un blanc radiant que contrasta amb diversos motius florals. En aquest entorn, als peus del castell, imposa la presència insòlita de l’Església del Rosario, d’estètica mudèjar, edificada sobre una antiga mesquita. A uns passos, com si no t’ho esperessis, t’endinses cap al cor de la vella vila, la mateixa Plaça de l’Ajuntament, on et reclamen el Museu d’Història i algunes arquitectures rellevants.
Sens dubte, en un assossegat caminar per la vila et convocarà a una inevitable parada en alguns miradors, les panoràmiques espectaculars dels quals, ja sigui de cara a la Mediterrània, a la verda Vega, a La Caleta o a Sierra Nevada et retindran una bona estona. Amb tot, si de vistes fabuloses es tracta, s’emporta el palmell el mateix balcó als peus del castell. Tot i això, més enllà, altres destinacions exigeixen una atenció especial: d’una banda el barri històric de La Caleta; el mateix Passeig de les Flors -al vessant marítim- resplendent amb la lluminositat de les seves formidables platges; i sobretot el propi entorn natural a prop del mar recorrent la Vega. Això és, és precisament, la Vega de Salobreña l’enclavament que et descobreix un sorprenent paratge de camins rurals que es van tancant a les faldilles de la muntanya, plens d’hortes i extenses plantacions de fruits tropicals inimaginables.
En un altre sentit, en cap cas no es pot esquivar el plaer de degustar uns productes de mar i muntanya que s’elaboren segons receptes culinàries tradicionals. Així, tan sols passejar a prop d’alguns bars o tavernes és un delit per a l’olfacte de percebre les olors que desprenen les cuines; caient en la temptació d’assaborir algunes exquisideses locals, com és el cas de: el pop sec o els espets de sardina.
Definitivament, no te’n pots anar de Salobreña sense visitar alguna de les finques de productes tropicals. Això és, serà una vivència inesborrable si t’acompanyes per algun dels seus propietaris i atens com et parla -amb orgull- d’aquestes terres destinades a cultius saludables i et descobreix també les particularitats d’aquests anomenats fruits exòtics. Realment, passejant per aquests escenaris, entens que és una filosofia de vida del tot respectuosa amb la Natura.
