9.2 C
Igualada
Dijous, abril 22, 2021

Riga, la bella capital econòmica de les Repúbliques del Bàltic

Carmel·la Planell Lluís
Carmel·la Planell Lluís
Filòloga, historiadora i fotògrafa

Riga, la capital i ciutat més gran de Letònia, situada a la ribera del riu Daugava, des del moment en què es va despertar amb un singular protagonisme a l’Edat Mitjana va anar construint el que avui és una ciutat històrica que ha sabut articular equilibradament uns notables esdeveniments amb unes fantàstiques llegendes, tradicions i folklore, que li han permès alhora presumir d’un vast llegat -especialment en matèria arquitectònica- en un excel·lent estat de conservació.

La Riga actual i cosmopolita, enmig d’una situació de canvi perpetu, segueix enorgullint-se del seu centre històric, que ha estat declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Per tant, la cara més representativa de la ciutat queda indeleblement marcada pel laberint d’estrets i entrellaçats carrers del seu casc antic, amb les llampants façanes de vells edificis medievals, les seves velles esglésies i monestirs; un conjunt –tot sigui dit- embolcallat d’aromes i de colors, que encaixa harmoniosament amb les veïnes i noves construccions de vidre i formigó. Però, al costat d’una Riga antiga i una altra més moderna, si hi ha quelcom que mereix un capítol a part és l’aparador format per la més gran col·lecció d’edificis d’estètica modernista (l’Art Nouveau del Nord), vestits i revestits d’intricats i ornamentals motius.

Emperò, al cor de la ciutat vella, potser un dels edificis més singulars i de major contemplació, sigui La Casa de la Germandat dels Caps Negres, davant de l’edifici de l’Ajuntament. D’aquesta espectacular estructura, recuperada i reconstruïda (després de les destruccions alemanya i soviètica) entre el 1995 i el 1999, una primera referència data del 1334, quan era la Casa Nova després que l’Ordre de Livonia n’exercís un domini tal que va sostraure a la ciutadania el control del seu Gran i Petit Gremi dels mercaders. Més tard, un cop recuperat l’edifici, quan aquells van deixar d’interessar-se per la Casa Nova, aquesta va esdevenir objecte de lloguer de mercaders estrangers. Seguidament, l’edifici va convertir-se en punt de reunió de comerciants i negociants solters. I, atès que aquests últims van escollir a Sant Maurici com a patró (amb un semblant bru), a tots els seus ocupants se’ls va atribuir el motiu de “Caps Negres”, de la mateixa manera que l’edifici va passar a anomenar-se la Casa dels Caps Negres (Melngalvju nams). Aviat, la Germandat dels Caps Negres, al marge d’actuacions comercials, va transformar-se en un espai cèntric i idoni per a l’organització de tota mena de celebracions i, sobretot, de representacions teatrals. Paral·lelament, considerant que la vida espiritual estava dirigida per l’església; els homes lliurats a la fe cristiana -un cop difunts- eren canonitzats; i, en conseqüència, la Germandat dels Caps Negres va arribar a tenir tres sants patrons: Sant Jordi, Santa Gertrudis i, el més important, Sant Maurici, els tres protectors dels mercaders fins a tombants del XIX.

Des del punt de vista arquitectònic i estètic, aquest edifici de traspàs entre els estils gòtic i renaixentista holandès, on predominen els típics maons vermells del Bàltic, et presenta una façana principal -amb la teulada a dues vessants- que va adquirir el seu aspecte real a principis del segle XVII, quan una sèrie d’escultures i ornaments metàl·lics li van ser afegits, així com un imponent rellotge astronòmic amb un especial “calendari etern”. A la zona més eminent dels elements que enquadren i decoren la portalada sobresurten tres pals metàl·lics i al capdamunt del central (el més llarg) hi pots albirar el penell de Sant Jordi a cavall.

Si bé tota la façana està decorada amb estàtues de divinitats clàssiques (Neptú i Mercuri), també hi trobes figures al·legòriques a la unitat i la pau, per exemple; així com emblemes de la Lliga Hanseàtica. En un nínxol rodó, a la part superior triangular del frontispici, se’t fa visible el bust del rei Artur; a més de belles escultures de lleons situades sobre de l’entrada o les imatges de Sant Jordi, als laterals.

A l’interior, una sala principal en la qual no només observaràs –admirables- mil i un detalls decoratius sinó també el seu elevat nivell acústic; una circumstància que li ha permès l’audició d’importants concerts. Tanmateix, molts elements ornamentals que van sobreviure al pas del temps han servit per a il·lustrar els expositors del Museu d’Història i Marítim de Riga.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Més de 200 persones participen en una nova bicicletada reivindicativa

Ja fa més de mig any que, un cop al mes, tenen lloc les bicicletades reivindicatives per demanar una sostenibilitat més sostenible i segura...

Tous demana anar augmentant l’atenció presencial al consultori mèdic

L’Ajuntament de Sant Martí de Tous demana a la consellera de Salut, Alba Vergés, recuperar l’atenció presencial continuada al consultori mèdic local, així que...

El Consell d’Alcaldes exigeix que s’escolti al territori en les implantacions d’energies renovables

Els alcaldes i alcaldesses de la majoria de municipis de l’Anoia han abordat, en el marc del Consell d’Alcaldes celebrat aquest dimarts, la possible...

Igualada Som-hi denuncia que Junts desfà carrils bici programats

El grup municipal d’Igualada Som-hi denuncia que el govern de Junts per Igualada està desfent carrils bici planificats des de fa anys a la...

El govern obre la porta a una “reobertura de la mobilitat” a partir de dilluns

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, considera que si les dades epidemiològiques es consoliden amb l'actual "estabilització" això podria...
Compartir