Repressió i esport

Els que manipulen l’esport per als seus objectius polítics, en públic diuen que no s’ha de barrejar política i esport. I qui diu esport diu convivència, diu idioma, diu cultura…. Sempre volen preservar algun element essencial, per tal de no alterar “el orden constitucional que nos hemos dado entre todos”.

Aquest discurs simplista, utilitzat constantment pels partits nacionalistes espanyols i pels partits autonomistes catalans, ara és també utilitzat pel sistema judicial i policial espanyol, en contra de la llibertat d’expressió dels catalans insubmissos.

Aquest passat cap de setmana n’hem tingut una dolorosa demostració personal quan quatre amics d’Osona han estat segrestats durant més de 48 hores per les forces d’ocupació, auxiliades pels Mossos d’Esquadra. Dic segrestats perquè han estat detinguts per preparar una acció de protesta contra el pas per Catalunya de la Vuelta Ciclista a España. Estem tan colonitzats que ni una protesta ciutadana podem fer! Al llarg dels anys he viscut o he vist per televisió, desenes de protestes a França o altres països, precisament durant el transcurs de proves ciclistes. Accions generalment dures i violentes que molt sovint han obligat a neutralitzar l’etapa o part de la prova. A tot arreu aquests fets han estat considerats llibertat d’expressió. A tot arreu d’Europa menys a Espanya.

Quan des del PSC es vol presumir d’haver pacificat Catalunya portant al Principat la Vuelta a España, és obligat que els que no estem d’acord en ser únicament una colónia española, hi volguem dir la nostra.

Just això és el que els cuatre companys segrestats tenien dret a fer. Expressar-se els ha costat una llarga detenció, nits empresonats i incomunicats, i dures acusacions per part de la policia. Amb la col.laboració dels mitjans de comunicació públics que, ailàs, s’han convertit en els portaveus de la repressió. Es volen convertir activistes catalans (amb els quals hi comparteixo lluita i objectius) en indesitjables delinqüents que han de ser reprimits pels cossos i tribunals que haurien de ser els garants dels drets i són, únicament, intruments de repressió.

La presència de mitjans de comunicació a la competició esportiva, els fa objectius de les protestes. Si es poden anunciar bancs als maillots dels ciclistes, per què no podem manifestar també les nostres opinions…. ni que sigui una estona?

Els amos de l’Estat, als catalans no ens toleren la mes mínima expressió. Tan li fa si és educada i sense llençar un paper al terra, com si és sorollosa: si ho fa un català, garrotada!
La conquesta de la llibertat requereix una mica més que abstenir-se de tirar papers a terra. Requereix insubmissió i lluita de tots els que volem que el nostre país s’alliberi algun dia dels que avui ens ocupen, maltracten i reprimeixen.

Aquesta setmana han estat quatre amics meus. Demà seré jo…. o vosté amable lector, si és dels que no es resigna a mantenir aquest estat de coses. Per això aixeco la meva veu.