5.6 C
Igualada
Divendres, desembre 3, 2021

Reflexions postelectorals

El passat 14 de febrer, Sant Valentí, el consumisme l’ha posat com a moda dels dia dels enamorats, i en aquest cas dia d’eleccions. Els suspicaços feien la comparativa de la cua que hi havia a l’antiga Teneria per anar a votar, i a la pastisseria cal Targarona per comprar el pastís per a l’estimada a la Plaça del Rei. No hi va haver color, el dolç va guanyar de carrer. Els WhatsApp en donen fe.

Les eleccions han sigut problemàtiques des d’un bon principi, amb un decret d’aplaçament pel govern i sentència que res de res d’aplaçament pel TSJC. Tot plegat per quedar igual com estava amb matisos importants. PSC supleix Ciutadans; ERC per fi podrà governar amb Junts i la CUP (com ara però al revés); Junts ha mostrat resiliència, a pesar de les lluites intestines; VOX supleix part del PP més part de Ciutadans; la CUP té la clau com tenia, però reforçada; Podem resisteix, queda com estava; Ciutadans la desfeta i el PP ha salvat el naufragi dintre la tempesta.

L’independentisme ha guanyat força, doncs per primera vegada, tant en escons com en vots, supera el 50% de l’electorat. Comentari a part es mereix PDCAT, 77.059 vots, 2,52 %, cap diputat; ha restat força, no tan sols a l’escissió, sinó a l’independentisme en general, tal com va succeir quan Unió es va separar de Convergència, el 18 de juny de 2015, presentant-se per separat a les eleccions al Parlament del 2015: 103.293 vots, un 2,51%, no traient cap diputat. Calcat! I per acabar-ho d’arrodonir, l’escissió dintre de l’escissió, PNC, 4.583vots, el resultat ho diu tot.

Ha quedat palesa la magnitud estratègica de Pedro Sánchez, de la qual n’ha fet, i en va fent, gala al llarg de la seva vida política, amb la jugada magistral de fer el canvi, consensuat, d’Illa per Iceta.

Ha aconseguit l’efecte que els independentistes van aconseguir l’1-O del 2017 amb el referèndum, però a la inversa; el “A por ellos, oé; oé” ha aconseguit més independentistes que molts anys de la retòrica dels polítics; doncs Sánchez amb “A por Illa, oé; a por Illa, oé” (Jordi Évole, La Vanguardia) ha aconseguit la inducció a votar PSC, i posar el PSC davant de tot a les enquestes com a força guanyadora.

Aquest anar tots contra Illa, segur que ha fet pujar la intenció de vot dels indecisos cap al PSC que han guanyat, per la qual cosa cal felicitar-los. Però no governaran, alguna cosa falla!

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

No tinc temps per pensar en l’estratègia!

Potser pensareu que aquesta frase l’escolto molt de tant en tant, però no és cert. Malauradament, els que tenim sensibilitat per l’estratègia empresarial i...

El Project Manager: Quan, com i per què

De forma conscient o no, les persones organitzem part de la nostra vida per projectes. Utilitzant una definició general, diríem que un projecte és...

Igualada Comerç rep el Premi Nacional de Comerç a la Generalitat

Aquest dilluns l’associació de comerciants Igualada Comerç va recollir de mans del president Pere Aragonès i del conseller Roger Torrent, el Premi Nacional de...

El ple municipal aprova les bases de les subvencions per pagar l’IBI

Dimarts es va dur a terme el ple municipal ordinari del mes de novembre de l’Ajuntament d’Igualada. En la part resolutiva es van aprovar...

Igualada prepara una Festa de Reis amb la “màxima normalitat possible”

Igualada tornarà a tenir aquest any la cavalcada de Reis després que l'any passat s'anul·lés per les restriccions de la covid. L'alcalde, Marc Castells,...
Compartir