Fa poc vaig llegir una paradoxa que se li atribueix al Dalai Lama. Us la transcric i us asseguro que és una cosa sobre la qual val la pena reflexionar. Diu així: “No entenc a l’home; perd la seva salut per a guanyar diners, després perd diners per a recuperar la seva salut i per pensar ansiosament en el futur, no gaudeix el present. Pel qual no viu ni el present, ni el futur. I viu com si no hagués de morir mai… I mor com si mai hagués viscut”.
Certament dona molt a reflexionar.
Personalment i havent estat a prop de la mort dues vegades en aquests dos últims anys us puc assegurar que, de tant en tant, val la pena detenir-nos a reflexionar sobre la vida que estem vivint i fer una valoració. Potser descobrireu que val la pena canviar alguns aspectes. Un dia parlava amb un pare i em deia que treballava molt perquè als seus fills no els faltés de res, però que no els podia veure molt a causa de la feina. La reflexió va arribar al fet que potser els seus fills necessitaven més la presència del seu pare i no tantes coses materials. Pel qual val la pena buscar sempre un equilibri per a no entrar sense adonar-nos-en en paradoxes vitals. Molts paranys en la vida pels quals passem sense adonar-nos-en.
Que no ens passi el que ja va dir el poeta Jean de La Fontaine: “Sovint trobem el nostre destí pels camins que prenem per a evitar-lo”.
Diu una llegenda japonesa que per a ser feliç només es necessiten 3 coses. Algú a qui estimar, alguna cosa a fer, una cosa per la qual tenir esperança. Si deixem de complicar-nos la vida i la simplifiquem com diu la llegenda a aquests 3 objectius potser ser feliç és més senzill del que ens pensem. Per simplificar-ho més, si ser feliç ho dividim en aquestes 3 parts, cadascuna equivaldria a un 33,33%. Podem començar per les dues que semblen més senzilles, alguna cosa a fer i una cosa per la qual tenir esperança.
Buscar alguna cosa a fer no és tan difícil. Si mirem una mica en el nostre interior, podem trobar de manera ràpida un hobby o una distracció, des de llegir, escriure, a jugar als escacs, etc. Millor si trobes alguna cosa a fer al costat d’altres persones. Així i tot, sol o acompanyat, segur que en menys d’un mes trobes alguna cosa a fer la qual t’agradi.
Una cosa per la qual tenir esperança. Tal com està la vida, dipositar l’esperança en alguna cosa no és tan difícil. Si sumem aquestes dues, ja tenim un 66% de felicitat en la nostra vida. El qual suposa més del 50% de felicitat en la nostra vida que això està molt bé. Algú a qui estimar. No sé si es refereix a una parella, per això ho he deixat per al final. Potser pot semblar una cosa difícil i llunyà, però si ja ets un 66% feliç segur que acaba apareixent algú. Mentre pots oferir el teu amor a una mascota, un familiar o un amic. No és el mateix, però segur que suma.
