FineArt 2022, amb l’exposició “Visit Spain”, ha obert les portes a l’insigne fotògraf Ramón Masats, un dels grans renovadors de la fotografia documental dels anys 50’ i 60’. La mostra en qüestió, amb la puresa del blanc i negre, recopila unes imatges que el mateix autor va considerar -des de la seva perspectiva visual- uns autèntics tòpics de la cultura popular d’aquells anys.
Això és, amb aquesta producció, Masats va conquerir un superior estadi de maduresa per al reportatge fotogràfic de l’Estat espanyol, d’aquella època; esdevenint, de retruc, tot un referent per a la construcció de la imatge fotogràfica contemporània. “Visit Spain”, de fet, recull tota una dècada de fotografies, des del 1955 fins al 1965; un període en què l’autor va recórrer l’Estat espanyol amb el propòsit de capturar i visibilitzar, a través de les pàgines del setmanari “Gaceta Ilustrada”, el millor contingut gràfic i visual d’una ideada “pàtria espanyola”. En conseqüència, es tracta d’una col·lecció d’imatges que conviden a descobrir l’aparador del costumisme i els rituals de la cultura popular de l’Espanya d’aquella dècada; una dècada que apostava per a inaugurar una etapa d’una certa apertura d’Espanya cap a l’exterior. Aquesta és la circumstància que explica el propi reclam de l’exposició, és a dir, el mateix eslògan que el govern franquista va fer servir per a convidar el món -des d’una perspectiva turística- a descobrir la seva pàtria, una pàtria que volia sortir del llarg aïllament de l’autarquia. Al cap i a la fi, es pretenia convidar a respirar l’aire fresc del que havia de ser una nova Espanya… I això, Masats, s’ho va saber fer molt seu.
Perquè, Masats, això sí -des d’una òptica molt personal- va retratar com pocs un nou perfil social, presentant-lo amb un llenguatge fotogràfic no gens oficialista ni molt menys convencional, esquivant qualsevol formulació estètica i despullant d’una forma ben natural, no absent de burla i sarcasme, les escenes presumiblement més inconformistes; i al capdavall, unes seqüències susceptibles d’envair la nostra memòria visual.
Definitivament, Masats, és aquell fotògraf a qui no li calen gaires biografies; si més no sí que se li ha de reconèixer haver estat Premi Nacional de Fotografia (2004) i molts més d’incomptables; una obra que forma part de las principals col·lecciones i museus de dins i fora de l’Estat espanyol.
Fill de Caldes de Montbui (1931); de sempre apassionat per la fotografia, va ser membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, des de 1954, al costat d’Oriol Maspons i Xavier Miserachs, amb els quals va fer la seva primera exposició el 1956; l’any en què va començar a col·laborar amb el prestigiós setmanari barceloní, “Gaceta Ilustrada”.
