El municipi de Carme està situat al sud de la comarca, al costat de la riera del mateix nom. Té una extensió d’11,22km2. El cens de l’any 2020 diu que la població de Carme és de 785 habitants.
La història d’aquest municipi va lligada en bona part a l’aprofitament de l’aigua de la riera. Les primeres referències històriques daten del segle XI i anirien lligades a l’existència de molins, activitat econòmica que segurament anava aparellada amb el conreu de camps i vinyes. Les seves terres, fins al segle XIX van estar sota la jurisdicció dels senyors del Castell de Claramunt.
El primer nucli de població es va construir al costat esquerra de la riera, prop de la masia que es coneix com a Cal Ros. Durant el segle XVII es començà a construir al cantó dret de la riera, lloc on es troba l’actual població. Un segle més tard tindrà lloc un fort creixement a causa de la instal·lació dels paraires en aquesta zona.
A més dels paraires a Carme, al llarg de la seva història, s’hi han instal·lat altres indústries com la cotonera, de teixits, de paper… El 1998 s’inicià la celebració, pel maig, de Firaverd, una fira dedicada a la jardineria i la floristeria.
A la dreta de la riera de Carme, a llevant del terme, s’alça la cinglera del Balç de les Roquetes, formada per dipòsits travertínics quaternaris. En aquest indret, a les coves del Bressol, dels Forats, del Pou i del Temple, s’han fet troballes prehistòriques de restes humanes de cranis dolicocèfals.
Església de Sant Martí
L’església dedicada a Sant Martí substituí l’anterior església romànica, ja esmentada des del 1122 i ubicada en el lloc on avui hi ha la masia de Can Ros. L’antic temple fou parcialment enderrocat quan es bastí el nou en un lloc més cèntric del poble. Per a la construcció de la nova parròquia, es té constància de diverses contribucions.
És una construcció del segle XVIII, amb planta de creu llatina que presenta dues fases de construcció: la nau és del segle XVIII i la capçalera del segle XIX. El campanar, annexionat a la façana, és octogonal i coronat amb una balustrada, essent un exemple típic del Barroc. A l’interior, en una capella lateral, hi ha una pica baptismal d’immersió, que per les característiques que té sembla provenir de l’església antiga. El retaule barroc i les diverses imatges que presidien les capelles del temple foren cremats el més de juliol de 1936 prop del pont de Carme, a la banda esquerra de la riera. De fet, l’església, com tantes altres arreu del país, fou convertida en magatzem durant la guerra.
Emplaçament: Al nucli urbà, a la meitat nord del carrer Sant Martí.
Santuari de Collbàs
El santuari de Collbàs, o de la Mare de Déu de Collbàs, és un temple rural d’una sola nau, de planta rectangular i absis poligonal de tres cares. A cadascuna de les façanes laterals de la nau s’hi troben tres contraforts que s’alcen gairebé fins al nivell de la coberta. El santuari té un campanar d’espadanya al frontal, amb dos ulls i dues campanes. En aquest santuari s’hi venera a la Mare de Déu de Collbàs i, des de temps pretèrits, el dilluns de Pasqua s’hi celebrava el ball del càntir; avui dia s’hi celebra l’aplec de Collbàs. L’edifici es documenta ja al segle XIII, tot i que és anterior, i la seva aparença física i estructural s’ha anat transformant al llarg del temps. El santuari fou refet en dues ocasions, al segle XVI i de nou al segle XVIII, i cada vegada anà predominant més la condició de santuari marià. El nom de Collbàs prové de la família Bas de Montbui, propietària del bosc i del coll on s’emplaça l’ermita.
Emplaçament: A la Serra de Collbàs, al límit nord-oest del terme municipal, prop del Coll de la Llentia.
Balç de les Roquetes
A les coves del Balç de les Roquetes conegudes amb el nom de Cova dels Ossos, Cova del Bressol, Cova del Cavall, i Cova Alta o del Pou s’hi ha localitzat restes d’ocupació humana que es remunten a la Prehistòria. De fet, sobre la plataforma travertínica del Balç es constituí un nucli de poblament conegut amb el nom de Les Esplugues, molt probablement d’origen medieval, ja que apareix al Fogatge de 1553. La humitat i la vegetació fan del lloc un paratge natural de gran bellesa, sobretot a l’estiu, quan l’ombra del lloc esdevé un refugi molt preuat.
Emplaçament: Al costat de la riera de Carme, a sota de Les Esplugues.
FONTS: Patrimoni Cultural DIBA; “Esglésies Romàniques de l’Anoia” (Josep-Vicenç Mestre Casanova/La Veu); “Rutes per l’Anoia, història i art” (Pau Llacuna i Teresa Mascó /La Veu); Ajuntament de Carme
