De tots és conegut que el Taylorisme a les primeries del segle XX va aconseguir augmentar la productivitat en els processos fabrils amb la divisió del treball. No calia pas que el treballador conegués el producte, que hi trobés un sentit o que s’estimés la seva feina, solament repetir amb expertesa l’operació encomanada. Tot i els estralls en el mercat laboral de la (o amb l’excusa de la) crisi a casa nostra no és menys veritat que les tendències de fons són clares: el col·laborador i el treballador en un projecte o en una empresa ha de ser partícip actiu en el procés i trobar sentit a la seva feina. Un pa de pessic i un moble d’IKEA per il·lustrar de què parlem.
Li haurà passat al lector muntant l’estanteria Kallax de l’IKEA que ens sobren cargols i que un dels calaixos sembla estar del revés. Tot i això i els embussos per accedir al centre comercial, el passeig interminable pel magatzem cercant la ubicació U33 i de fer malbé la tapisseria del cotxe al carregar la maleïda caixa… finalment ens hem arribat a estimar el coi d’estanteria. Als anys quaranta van introduir-se al mercat americà els primers pastissos i pans de pessic preparats, sols calia afegir aigua i llest per posar al forn. El llançament d’aquell llavors innovador producte no va reeixir inicialment com calia esperar, de fet el seu èxit va arribar quan es va fer partícip al cuiner: calia trencar els ous i posar-los en un bol, afegir la llet i la mantega i remenar bé la mescla abans de desar-la al forn.
La motivació dels nostres treballadors i col·laboradors, la presa de consciencia de la seva importància en el producte, servei o projecte també repercutirà en la seva productivitat i al final del camí en el compte de resultats.
Xavier Morales, economista
