Josep Closa i Malet
Avui a les 5 de la tarda quin goig passejar per la plaça de cal Font. El Mercat de cooperatives, 14 cooperatives escolars a Igualada. El cooperativisme a la escola, si volem canviar el món, els fets van per aquí, si els nostres joves persisteixen, el canviaran. La il·lusió en les seves mirades en el seus gestos, en la seva conversa, és la fortalesa del canvi.
Recordo el meu fracàs. Em vaig posar a treballar, casualitats de la vida, en una cooperativa que agrupava botiguers de queviures de Igualada i comarca allà el carrer dels Esquiladors que abans se’n deia Toledo, després de obtenir el batxillerat els Maristes. En realitat era una cooperativa d’interessos, de tal manera que ningú fos més que un altre, perfectament podia haver estat regulada com una societat de capital. Sí que em va donar idea, però, del funcionament del assemblearisme i de prendre decisions amb base democràtica. Vaig entendre que allò era important. Sí! Exercir la democràcia dins de les empreses. De tal manera que a llavors en la edat de la adolescència i idealista com era, si volia canviar el mon ho havia de fer envers l’economia i mai en la política. No he anat a votar mai! Hi ha, però, altres raons més de fons, que aquí i ara, no és el lloc adient per explicar-ho.
Centrem-nos a la plaça cal Font. Allà on hi ha la botiga del Pedraforca abans hi havia una cooperativa. En arribar la “democràcia” i a cop “calent” un petit grup de persones amb sentiments polítics, per cert, molt honorables, -res a dir!- van decidir que calia fer quelcom per motivar a la participació social, i que el consumidor tingués un domini comercial en la gent de Igualada. Va fracassar! Era la època d’en Xirinacs, però la gent de Igualada és tradicional. No en sabíem prou! Dic en sabíem perquè a mi em van llogar com a treballador organitzatiu una vegada la cosa anava de capa caiguda. Com aquell equip de futbol que no marxa bé i acomiaden l’entrenador per posar-n’hi un altre que faci de revulsiu. Què voleu que us digui, era una cooperativa! No podia dir que no!
Van passar els anys i, tornant a la plaça cal Font, el fracàs va ser relatiu, doncs fixeu-vos bé, l’esperit cooperatiu continua regint. Ves per on, a pocs metres del Pedraforca hi ha, molt més gran, una cooperativa que es diu “Consum” i al carrer Santa Caterina, a pocs metres, hi ha una cooperativa, molt més gran, que es diu “Abacus”. Ho han sabut fer molt més bé que nosaltres. De fet, les cooperatives que regeixen més en l’estructura de la societat són les de treball associat (industrials, serveis); quant a les comercials, serien les que el consumidor és actiu, com per exemple la cooperativa Naturalment del carrer Sant Ignasi.
Però, cooperativistes de les escoles, no us oblideu de la plaça de cal Font. No us oblideu, en les vostres iniciatives, de les il·lusions exposades a la plaça de cal Font el dissabte passat dia 18 de maig i a l’hora d’organitzar-se pensar que en la revolució francesa la proclama era: Llibertat Igualtat, Fraternitat. Molt emocionant, però a la pràctica m’atreveixo a proposar-ne, millor tres de noves: Lluitar per aconseguir la “igualtat” per a les necessitats substancials, “proporcionalitat” per una distribució justa, i “lideratge” per una execució eficaç.
