Oriol Soler: “Que Igualada tingui un nou tren ha de ser una absoluta prioritat”

399

Tinc 50 anys i sóc de Ripollet. Fundador del Grup SOM i actual director general. Impulsor del diari Ara. He estat el director de la campanya Ara és l’hora a la consulta del 9N i codirector de la campanya de Junts pel Sí a la campanya del 27S. Fa 6 anys que visc a Igualada.

Quin moment viu la nostra cultura? Ho pregunto perquè diuen que tenim uns índex de lectura molt baixos, la gent va poc al cinema, o al teatre…
No crec que siguin uns índex tan baixos. Som un país mediterrani, però la indústria cultural és molt potent al país. La indústria del llibre, tant en català com en castellà, és important.
Per a mi la clau és com com fem indústria cultural normal, en un mercat tan petit com el català. I com trobem la solució d’aquesta equació de la rendibilitat en un mercat petit com el nostre. Però té solució. La prova és que RAC1 funciona, que nosaltres funcionem, que el diari Ara està en marxa. Realment hi ha recorregut.

Ha estat al capdavant de campanyes polítiques en els darrers anys.
He tingut la sort de tenir una posició privilegiada en tres moments determinats. Primer ANC i Òmnium em van demanar que dirigís la campanya “Ara és l’hora”. Després en Raül Romeva perquè dirigís la campanya de “Junts pel Sí”. I finalment em van demanar ajuda en temes de comunicació davant l’1 d’Octubre. Sempre ho he fet des d’una forma no professional, però m’ha donat una perspectiva molt interessant. Hem après moltes coses, que sense fer-les no s’aprenen. I ara les hem d’aplicar. Jo no valoro negativament què ha passat. És més, sense tot allò que ha succeït no tindríem l’experiència imprescindible per poder dibuixar com podem guanyar la llibertat.

Està lluny aquesta llibertat?
Està més a prop que abans. Ara no hem de tenir pressa, hem de tenir la constància, la perspectiva i l’exigència que van tenir els nostres antecessors. Hem de ser tan exigents com Corominas i Mercè Rodoreda. Hem de ser tan perspicaços com ho van ser els nostres avis en alguns moments de la República o de la Guerra Civil. Hem de continuar treballant sense un calendari a curt termini. M’he passat moltes hores passejant per Santa Margarida de Montbui, per Vilanova del Camí, per Fàtima… Són barris on hi ha moltíssima feina a fer i l’independentisme d’aquí han renunciat a treballar-hi. Hem de ser més, hem de saber-ne més, i hem de ser més forts. Això és fer un país, és anar posant capes.

Ara que ja fa sis anys que viu a Igualada, com veu la ciutat?
D’aquesta ciutat m’han sorprès dues coses. Una de molt positiva, que és la profunditat, i una manera de viure la vida i la societat que m’ha interessat molt. I he trobat una ciutat que històricament ha sigut molt emprenedora i que ha assumit reptes gegants. També és interessant la dialèctica aquesta, a Igualada, entre esquerres i dretes… Tinc tres fills més, a part del que he tingut a Igualada, i a mi m’agrada que corrin per aquesta ciutat, que un dia pugin a la Flama del Canigó, per exemple.
Però també veig una altra cosa que m’ha sorprès negativament, el bloqueig que té Igualada per resoldre els grans reptes que té. Igualada és una ciutat bloquejada, amb uns problemes urbanístics impressionants. El centre d’Igualada està molt deteriorat, el Rec és segurament la superfície industrial més abandonada de la província de Barcelona. Té uns reptes urbanístics i de dinamització econòmica molt importants. I també hi ha uns reptes de cohesió social, perquè hi ha una part de la població que viu d’esquenes a Igualada. El més preocupant és que la ciutat no té un projecte per resoldre aquests reptes.

Quina és la causa d’això? Política?
Crec que l’alcalde actual ha fet una cosa molt important, que és després d’una depressió molt gran provocada per la crisi, fer que Igualada torni a tenir autoestima, això que ell diu de “posar-se al mapa”. Sí, ara Igualada torna a tenir autoestima, torna a tenir protagonisme. Però ara està pendent de fer servir aquesta autoestima per construir el futur, això es fa amb projectes molt concrets, i ho trobo a faltar. Cal mirar més enllà.

No serà que Igualada s’autobloquejat ella mateixa?
Clarament. Aquí, quan no teníeu aigua, portàveu l’aigua. Quan no teníeu el llum, portàveu llum. Aquí hi hagut sempre uns “visionaris” que han fet coses que eren molt difícils i s’han arremangat i les han fet. Tradicionalment ha tingut uns emprenedors que han fet unes coses molt importants. Aquesta ciutat ha de tornar a fer això, ha de mirar als seus avis. I per a mi el gran projecte que resol tots els problemes que té la ciutat és la connexió en 40 minuts a Barcelona per tren. Renunciar-hi és una actitud imperdonable. Ens trobem amb una situació en què Igualada mai ha tingut tanta influència política, i en canvi hem abandonat el tren, quan resulta que és la pedra filosofal que ho resol tot, també el tema urbanístic, perquè hi ha una forta demanda d’habitatge a la província… Si hi ha una bona connexió, la dinàmica urbanística canviarà radicalment, i ajudarà al retorn de la indústria de qualitat, també la cohesió social, perquè augmentarà la renda per càpita. El tema del tren ha d’estar en l’agenda permanent de tothom fins que sigui possible. Ha de ser impossible ser polític a Igualada si no tens el tren com a absoluta prioritat. L’alcalde té l’obligació de treballar en aquesta direcció. I si no ho fa, ho ha de fer un altre.

Només l’alcalde, o també una societat civil més implicada?
Sí, però algú ha de liderar això. Crec que Marc Castells ho pot fer. Però ho ha de fer. I si no ho fa, té un problema, perquè un cop ja tens autoestima, la tens perquè vols anar a un lloc, i per tant ara cal anar-hi. Primer de tot hem de sortir del bloqueig i ens hem de dir que el tren serà una prioritat. Ens hem de posar a treballar tots en totes les direccions, que sabem, ben liderats i amb una estratègia clara, per acabar aconseguint que els meus fills o els meus néts ho vegin convertit en realitat… Hem de canviar el xip, tornar al que tenien els nostres avis. Penseu que cada dia milers d’igualadins passen tres hores al cotxe anant i tornant de Barcelona. Si comptem el preu hora d’aquests milers d’igualadins cada dia, quina part del PIB ens estem deixant a la carretera?

Jordi Puiggròs