He tingut el plaer d’ajudar Jaume Rovira, de Vilanova del Camí, en la redacció i edició d’un llibre fantàstic ple de reflexions, anècdotes i viatges. La història comença l’any 1934 als Moletons i s’acaba amb el naixement del seu primer besnet -l’Hugo Rovira Priego- i l’anunci del segon, que arribarà el mes de febrer vinent. Entre aquestes dues fites hi ha la vida sencera d’en Jaume Rovira i la Digna Bonsfills: una biografia rica i variada, personal, familiar i professional.
El llibre s’obre amb unes paraules que ja et deixen amb la pell de gallina:
La Conca d’Òdena, fa milions d’anys, era un llac, una gran extensió d’aigua dolça. Aquell llac es va assecar, però just al centre hi ha un indret que no ha perdut mai l’abundor d’aigua. Aquest lloc es diu Els Moletons, i jo, Jaume Rovira i Brescó, vaig tenir la gran sort de néixer-hi. Això ha marcat el meu caràcter i tota la meva vida familiar i professional.
Al llarg de 224 pàgines (48 de fotografies en color), ens descobreix episodis poc coneguts de la història vilanovina. Sabíeu que el poble va estar a punt de convertir-se en un barri d’Igualada? Que hi va haver un rector casat i amb filles durant anys? Que el Cine Rovy va ser considerat la millor sala cinematogràfica d’Europa en el seu moment? O que dins d’un turisme hi podien cabre dos vedells i dues persones més? Hi ha anècdotes per donar i per vendre, i totes amb un somriure.
En Jaume diu que va començar a escriure “massa tard” perquè la memòria ja li falla una mica. Doncs jo discrepo: tot el que explica, per molts anys que hagin passat, forma part de la història de l’Anoia, una terra de gent valenta, emprenedora i disposada a arriscar per millorar la vida dels seus veïns.
El llibre és també el testimoni d’una transformació excepcional: d’un petit llogarret rural de la postguerra, amb quatre cases i sense pràcticament serveis, a l’actual Vilanova del Camí: dinàmica, plena de vida i amb serveis públics de primer nivell. La confluència, en una mateixa època, de figures com Joan Vich, Carles Fernández, José Torbisco i els germans Rovira —Julián i Jaume— va ser clau per aquest salt endavant. Van convertir Vilanova en un autèntic pol de serveis i comerç per a tota la conurbació. Avui dia, la xarxa comercial d’Igualada i Vilanova del Camí es complementen perfectament, i en el seu moment el Rovy atreia espectadors de capitals de comarca com: Cervera, Martorell o Tàrrega.
Si l’inici del llibre és vibrant, el final és emotiu i rotund.
Sempre he volgut donar el millor servei als vilanovins. Per això el Restaurant Nou té les portes obertes a tothom, perquè tothom s’hi senti com a casa. Plogui o nevi, faci fred o calor, hi ha hagut un plat calent i una paraula amable per a qui entrés. La vida m’ha ensenyat que, quan he intentat fer coses lluny de Vilanova, sovint no m’han sortit bé. En canvi, tot el que he fet aquí m’ha sortit rodó i amb futur, perquè ho he fet per amor a Vilanova i perquè els vilanovins ens estimen. Tant de bo aquestes reflexions, nascudes entre les taules del Restaurant Nou, us alegrin la vida com m’han alegrat a mi els mesos que he trigat a posar-les negre sobre blanc. Ho he fet per deixar testimoni d’una vida, d’una família i d’un poble: Vilanova del Camí, que és el millor lloc del món. No en tingueu cap dubte.
El llibre, imprès a Romanyà Valls, costa 15 euros i es va presentar dilluns al Restaurant Nou, un autèntic punt de trobada social i una de les moltes empremtes que la família Rovira ha deixat al poble. Si en voleu un exemplar, el podeu trobar a la llibreria Huguet, al mateix Restaurant Nou i a l’estanc del davant. Un llibre que és molt més que memòries: és un acte d’amor a Vilanova del Camí.
