Durant la Festa Major d’Igualada es va presentar la campanya “Baixa al carrer i participa”, impulsada per La Coll@nada, Òmnium Anoia i La Intersindical Anoia, amb el suport de diversos col·lectius com Per la Conca, la PAH Anoia, Orgull Anoia, UCFR i el Casal Popular El Foment. La campanya volia reivindicar la memòria col·lectiva i posar en valor les lluites socials del territori a través d’una acció simbòlica per ressignificar els carrers de la ciutat. L’acció consistia a penjar, de manera puntual, cartells a les plaques de carrer existents, tot proposant noms alternatius que recordaven col·lectius, lluites i referents vinculats a la defensa del territori, la llengua o la justícia social.
Però l’acció no es va poder dur a terme perquè el govern encapçalat per Marc Castells no va voler donar permís per penjar els cartells, al·legant motius d’afectació a la neutralitat institucional. La decisió del govern va generar polèmica al ser percebuda com un acte de censura que qüestionava la llibertat d’expressió i el dret de la societat civil a intervenir en l’espai públic, tot i que l’acció no buscava molestar ni confrontar, sinó reivindicar referents i lluites històriques del territori. A mi personalment, em va sorprendre que el regidor de Via Pública, Miquel Vives, al·legués la neutralitat institucional per prohibir l’acció. Una neutralitat institucional que el govern Castells menysté sistemàticament.
No hi ha neutralitat institucional quan el govern Castells publica una sèrie de vídeos al canal oficial d’Instagram de la ciutat fent balanç del mandat i que, lluny de complir amb criteris de neutralitat, presenten un relat clarament orientat a afavorir el partit de govern, amb un to i una narrativa marcadament propagandística convertint els canals públics en altaveus del seu partit.
No hi ha neutralitat institucional quan el govern Castells finança la campanya electoral de la seva candidatura amb diners de les arques municipals contractant arquitectes perquè elaborin renders dels equipaments i infraestructures que inclourà al seu programa i que lluirà durant el període electoral, posant clarament els interessos del partit per davant del bé comú.
No hi ha neutralitat institucional quan el govern Castells contracta fotògrafs per cobrir els actes de la Festa Major i gravar vídeos que l’alcalde acaba utilitzant a les seves xarxes personals per poder fer veure que cuina una paella per als seus amics durant el “Festa’l dinar” organitzat per La Coll@nada. Davantal inclòs cortesia de la Diputació, ben net i impol·lut pel postureig que tant li agrada practicar.
No hi ha neutralitat institucional quan el govern Castells només publica a les xarxes institucionals alguns actes concrets de la Festa Major i s’oblida completament dels actes multitudinaris organitzats per La Coll@nada, o fins i tot fa esforços titànics per no mencionar la FESTHI i així menystenir els actes que organitza, demostrant una clara preferència per controlar la narrativa pública.
Però resulta que uns cartells d’una acció puntual de caràcter social amb noms inofensius com “Rambla del decreixement”, “Plaça de la defensa de la llengua” o “Plaça del Bloc Llavors” -el nom que simbòlicament proposava la PAH per la plaça de l’Ajuntament- sí que vulneren la neutralitat institucional. La vulneren tant, que el dissabte, durant els versos dels diables, tothom present a plaça va ser testimoni de com, després que alguns regidors de l’oposició pengessin una d’aquestes pancartes al balcó de l’Ajuntament, l’alcalde i el regidor de Via Pública van perdre els papers i es van encarar públicament als regidors en qüestió per (sic) embrutar-los la façana. Com li van recordar els diables en el mateix acte: “Voler ser el gran comissari de què es pot dir i què no, és la definició exacta d’un cacic i un dictador”. Així que, lliçons de neutralitat institucional, ni una.
