Som a la primavera, i és temps de tenir cura més que mai de les nostres mascotes. La situació que estem vivint amb el COV-19 també ens fa estar més atents amb la salut dels que més estimem…
En aquests dies de confinament els animals de companyia es comporten com sempre o estan més nerviosos?
Els animals, com nosaltres en el fons, són éssers de rutina. Els canvis en les activitats diàries i a la relació que tenen amb nosaltres els afecten principalment en forma d’estrès que es pot manifestar de moltes maneres, unes de les quals són el nerviosisme i l’ansietat.
Les llars estan preparades per a períodes tan llargs de confinament convivint persones i animals?
El gran problema no ve de l’habitatge en si, sinó de si li cobrim les necessitats bàsiques o no. Si no podem sortir tantes vegades o tanta estona, hi ha moltes alternatives d’enriquiment ambiental que podem fer dins de casa i adaptar-la a les necessitats de cada un, per exemple jocs d’olfacte, jocs interactius amb nosaltres o estones de tranquil·litat pentinant, si és una activitat agradable per a l’animal.
Quines mesures de cura i d’higiene s’han de seguir en períodes com aquests?
Principalment mantenir la distància de seguretat de l’animal amb altres persones durant el passeig i sobretot amb persones que puguin ser positives dins la mateixa llar. No cal que els posem mascareta ni que els banyem sencers cada cop que tornin de passeig, però sí que els podem desinfectar les potes al arribar a casa. Un bon producte per ells és l’àcid hipoclorós en esprai, utilitzat en diversos casos de veterinària i respectuós amb la seva pell.
Quan el confinament s’acabi, com ho percebran els animals que viuen a les cases?
Tornarà a ser un canvi de rutina important. Passaran d’estar 24h acompanyats a passar moltes estones sols altre cop i poden haver-hi problemes de comportament associats. Aprofitant el desconfinament progressiu, estaria bé anar-los acostumant a estar cada cop més estones sols progressivament i anar adaptant les rutines diàries a les que tindran després. Com més progressiu sigui, menys problemes hi haurà perquè s’adaptaran més fàcilment.
Hi ha qui diu que les bèsties porten malalties que es poden transmetre a les persones, què hi ha de cert?
És cert que hi ha malalties transmeses dels animals a les persones, igual que també hi ha malalties que passem les persones als animals. S’anomenen zoonosis i zoonosis inversa (o antropozoonosis) respectivament. Són relativament poc freqüents. Un exemple senzill seria la ràbia, pràcticament inexistent a la nostra zona, però més freqüent en altres llocs del planeta, o els paràsits intestinals. En el cas de la COVID-19, el que sabem fins ara és que són ells que es podrien arribar a infectar de nosaltres i no al revés. Principalment sembla que serien susceptibles gats i fures, però necessitarien dosis víriques molt elevades com el contacte perllongat amb un cas positiu.
L’estat va regular des del primer dia les sortides amb animals i en canvi no a nens petits o avis que també necessiten sortir. Quina explicació hi dóna?
M’imagino que és degut a que el virus afecta i es transmet principalment a humans. Inicialment no hi havia cap evidència d’afectació als animals per la qual cosa es van recomanar mesures preventives de distància també però no de confinament. A més, hi ha el factor de la comunicació. Als nens o avis els pots arribar a explicar amb major o menor mesura la situació, a un animal no ho pots fer. Per últim, en els cas dels gossos no seria viable no sortir pel tema ejeccions, ja no només per la manca d’higiene que implicaria sinó pels problemes de comportament associats que hi hauria.
Han estat oberts durant el confinament?
Hem adaptat els serveis durant el període de confinament per la seguretat de tothom. El centre ha estat tancat de rutina, però s’atenien urgències tant a domicili com al centre segons el cas amb totes les mesures de seguretat possibles.
Com s’havia de donar el servei durant aquest període?
Principalment amb totes les mesures de seguretat possibles, principalment mascareta, guants i desinfectant, ja que la distància a vegades per la proximitat amb l’animal és complicada de mantenir. Tot i així, s’havia d’intentar que no es tornés més distant o fred per la situació.
Podien venir els que tenien un problema? Hi havien d’anar vostès? Quin era el procediment?
El primer era contactar per avaluar si el cas requeria atenció presencial o podíem fer seguiment a distància. En cas de necessitar una visita presencial, ens desplaçàvem a domicili o al centre veterinari segons les necessitats de l’animal i la disponibilitat del client.
La gent segueix les pautes de vacunació reglamentada?
Generalment sí, tot i que sempre hi ha distraccions. A més, durant el confinament, les vacunes anuals d’animals adults s’aconsellava aplaçar-les temporalment.
Algunes clíniques veterinàries han deixat aparells respiratoris quan als hospitals no n’hi havia per les persones, com ho veu?
Els hospitals veterinaris solen disposar de maquinària equiparable als hospitals d’humans i en moments de crisi tots hem d’aportar el nostre granet de sorra dins les nostres possibilitats.
Tenen normalitzat el subministrament de material per a la seva clínica? Hi ha falta de medicaments o d’algun producte dels que vostès fan servir?
Els proveïdors segueixen servint amb relativa normalitat. Tot i que no falta res, sí que ens trobem que els materials més bàsics com guants o desinfectants s’acaben més ràpid o hi ha menys varietat de l’habitual.
Caldrà prendre alguna mesura addicional en l’etapa de desescalament?
Sí, mentre hi hagi riscos és important prendre precaucions per evitar rebrots. No es poden fer servir les sales d’espera, així que és més important que mai demanar cita prèvia abans de venir de visita.
