L’any 1964 va fundar-se la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) a l’Anoia, que amb els anys esdevindria el club esportiu amb més socis de la comarca, i una de les entitats més potents d’Igualada a tots els nivells.
Tal i com ens expliquen des del mateix club, va ser fundat el juny de l’any 1964 de la mà d’una colla de joves apassionats de l’alta muntanya en totes les diferents vessants (escalada, espeleologia, esquí…). Ells van decidir crear una entitat que portés a terme totes aquestes activitats, sortejant tots els inconvenients de l’època, ja que en aquells temps, una reunió de més de tres persones estava prohibida.
Amb molt d’enginy i il·lusió s’empescaren maneres de trobar-se i freqüentment les reunions es celebraven als Moions, al Puig Aguilera… a fi d’evitar la Guàrdia Civil… Aquests joves emprenedors eren en Salvador Llorach, en Pompeu Marsol, en Joan Batalla, en Jordi Morist, en Joan Vives i en Salvador Carretero…
En aquells moments no es podia crear un Club nou, per aquest motiu es van establir com a sucursal de la Unió Excursionista de Catalunya (U.E.C), fins que a l’any 2000 se’n va emancipar com a Club UECANOIA.
La mort de Mossèn Amadeu
El 15 de febrer de 1964 va morir un dels igualadins més estimats del segle XX: Amadeu Amenós i Roca. Nascut a la ciutat el 13 de juny de 1875, fou sacerdot, estudiós i escriptor, però el que més popular el va fer va ser el seu caràcter, dialogant i disposat sempre a ajudar a la seva ciutat de múltiples formes. Avui a Igualada hi ha dos monuments que el recorden, un dels oients de “Radio Juventud”, situat al carrer Cardenal Vives, i un altre al Passeig Verdaguer.
De petit tingué a Josep Estruch i Bertran com a mestre, i estudià a les Escoles Pies d’Igualada. Ingressà al seminari de Vic i va ser ordenat sacerdot el 23 de setembre de 1899 al monestir de Ripoll. Fins al 1903 fou vicari de la parròquia de Santa Margarida de Montbui, dient missa tots els diumenges a Santa Maria de la Tossa. Durant aquest període va escriure Notes històriques del castell i poble de Montbui, obra premiada en els Jocs Florals del Centre Moral Instructiu de Sant Josep de 1904. El 1904 anà de vicari a Balsareny.
El 1905 fou traslladat a la comunitat de preveres de Santa Maria d’Igualada, on ingressà definitivament el 1911, després d’un breu període com ecònom de Sant Martí de Tous. Fou confessor i director espiritual de Clemència Riba i Mestres (1895-1936), escolàpia igualadina assassinada el 1936 i beatificada l’any 2001. Durant la Guerra Civil mossèn Amenós va mantenir la tradició ininterrompuda de beneir els Tres Tombs organitzats pel Gremi de Traginers d’Igualada.
El 1939 fou nomenat ecònom-arxipreste de Santa Maria d’Igualada. Després de la guerra va restablir l’ofrena del Ciri Votiu a la Mare de Déu de Montserrat i va supervisar la restauració de l’església de Santa Maria, i del seu retaule, amb un fons de 100,000 pessetes procedent del llegat de l’industrial Artur Garcia Fossas.
Va inaugurar l’Asil del Sant Crist i va obtenir el títol de Santuari de la Pietat per a l’església de la Mare de Déu de la Pietat, adjacent al convent de Sant Agustí. Amb el mestre Joan Just fundà la Schola Cantorum el 1942. Formà part del Patronat de la Tossa de Montbui.
Va ser president del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada des de la seva fundació el 1947 fins al 1963. El 1947 fou nomenat canonge de Vic. Va sol·licitar al Vaticà el títol de basílica per a Santa Maria d’Igualada, que finalment s’obtingué el 18 de gener de 1949. L’any 1950 va reinaugurar el Pedró Igualadí, una columna d’un metre i mig d’alçada amb una inscripció, situat a Sant Magí de Brufaganya, indret on els igualadins van a recollir la seva aigua miraculosa.
Va col·laborar amb diversos periòdics i setmanaris i estudià a fons els arxius parroquials de Santa Maria i d’altres pobles de l’Anoia. Va interessar-se per l’arqueologia, i fou un dels primers a veure la vàlua de l’església romànica de Santa Maria de la Tossa. Va escriure el Salpàs de la Parròquia de Santa Marguerida de Montbui, on descriu el salpàs, ritual catòlic comú entre la pagesia catalana que solia fer-se per Setmana Santa i consistia en la benedicció de cases, bestiar, estables i collites, mitjançant aigua beneita i sal.
