Catalunya té una societat sana. La nostra solidaritat està molt per damunt de la d’altres llocs. En avenços científics i tecnològics som capdavanters a Europa o, com a mínim, no ens quedem enrere. En política en alguns moments es va parlar de l’oasi català i encara que aquest oasi gairebé no té aigua, els nivells de vot feixista de Catalunya són molt inferiors als que es donen a l’Estat. Si a Espanya es votés com votem els catalans, ni la dreta extrema ni l’extrema dreta, arribarien mai al poder.
Si tot això és cert, per què hem reculat tant en drets personals i en drets nacionals? Per què apareixen casos de corrupció a les nostres estructures autonòmiques? Per què ni ajuntaments ni diputacions catalanes estan lliures de corrupteles?
L’única explicació és que els partits polítics s’han convertit en un càncer que ha fet metàstasi i amenaça de mort a Catalunya. Per un cantó hi ha els autoanomenats constitucionalistes que l’únic que volen és acabar amb el català a l’escola o desmuntar la poca autonomia que ens queda.
Per l’altre, els independentistes, si bé diuen defensar la identitat catalana, s’han convertit en maquinàries per esprémer els pressupostos, amb l’objectiu de mantenir una casta de vividors amb sous que mai trobarien a la iniciativa privada.
El, per ara, darrer episodi el trobem amb les 62 persones que durant 5 anys cobren el sou complert i amplien triennis sense anar a treballar al Parlament. Ernest Benach va dissenyar un pla de jubilació tan injust i el tripartit hi va donar suport. L’experiència -són molts anys de periodisme de proximitat- em diu que després de 23 anys de règim pujolià els del tripartit no es refiaven dels funcionaris del Parlament i els varen donar una sortida “que no podran rebutjar” per fer lloc als seus propis militants que treballen per al partit però cobren el sou del Parlament.
Passa als ajuntaments, a les diputacions… com passava als consells d’administració de la caixes catalanes que, ai làs, se’n varen anar a fer punyetes i ara tot són bancs espanyols que tanquen oficines i caixers i ens cobren comissions abusives.
Tota l’estructura institucional catalana s’ha posat al servei de les estructures de partits que no es financen amb les quotes dels afiliats, sinó amb les prebendes i les corrupteles que obtenen a partir de la seva transcendència en cada institució.
Catalunya va fer un salt endavant els dies 1 i 3 d’octubre del 2017 quan ens vàrem saltar els partits. Des que vàrem tornar la direcció política als partits, que no fem altra cosa que perdre capacitat de decisió i ens ho paguen fent-nos avergonyir.
Els partits són un càncer i ja se sap que si el càncer no l’extirpes, acaba matant-te.
