L’onze de juliol de l’any 1961, al bell mig de la Barcelona silent i silenciada per la dictadura, es fundava Òmnium Cultural. Vallvé, Cendrós, Millet, Riera i Carulla. Plantant cara a la llarga nit del franquisme, els cinc fundadors d’Òmnium van fer realitat una màxima que hem intentat convertir en el far de la nostra entitat: Davant la foscor, llengua i cultura. Davant la por, cultura. Davant la resignació, més cultura encara.
Aquest ha estat el fil que ha unit les persones que han dirigit Òmnium les últimes sis dècades; l’any 1969, per respondre a la clausura i als anys d’exili que Franco havia imposat a l’entitat, es va crear el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Al 92, en plena onada repressiva per silenciar l’independentisme davant els Jocs Olímpics, l’entitat fundava la Secció d’Acció Olímpica. La secció acabarà aplegant més de 500 entitats culturals que visibilitzaran la llengua i la cultura catalana durant la competició. Però no cal mirar tan enrere. L’any 2020, i conjuntament amb el Grup Som i amb Mortensen, el projecte Llibreries Obertes ens va permetre ajudar el sector cultural en ple confinament. En el Sant Jordi més atípic i gràcies a la participació de milers de ciutadans del nostre país, vam aconseguir la venda anticipada de més de 50.000 llibres i la injecció de més d’1 milió d’euros a les llibreries catalanes.
Així doncs, el “Mirades des del confinament”, el projecte que presentem aquest cap de setmana a Igualada, no és ni anècdota ni excepció en el traçat històric de la nostra entitat. De la mà del Festival Cruïlla i d’un artista universal com en Joan Fontcuberta, i amb el suport de l’Ajuntament d’Igualada, volem reconèixer tots els ciutadans d’aquest país que durant els últims 15 mesos ho han donat tot per frenar l’expansió de la pandèmia i les seves conseqüències socials i sanitàries: el personal dels supermercats, metgesses, infermers, els mestres, els cuidadors de residències, les investigadores, la nostra gent gran, els comerciants o els centenars d’entitats socials que han treballat per no deixar ningú enrere. Un cop més, el millor homenatge que la nostra entitat els pot oferir a tots ells és a través de la cultura.
Aquest cop, a més a més, ho volíem fer de forma col·lectiva. Si alguna cosa ens ha ensenyat aquesta pandèmia és que la força d’un país és la seva gent. Som tots i cadascun de nosaltres els qui, coordinadament, hem teixit la solidaritat per plantar cara a la pandèmia. I és per visualitzar aquesta solidaritat col·lectiva que el mural de 42 metres de llarg que aquest dissabte inaugurem s’ha construït a partir de les més de 65.000 fotografies enviades per ciutadans d’arreu dels Països Catalans.
Aquesta serà la petita aportació d’Òmnium Cultural en la tasca de recuperació cultural de l’Anoia. Però en aquest país on ens ha tocat viure, en aquest país que no sols no té un Estat propi sinó que en tot allò que fa referència a la llengua, a la cultura i als drets nacionals té un Estat en contra, és més important que mai seguir recordant a les institucions que cal una aposta decidida per donar suport a l’ecosistema cultural català. Amb un sector que ha reduït la seva facturació en més de 1.000 milions d’Euros, arribar al 2% d’inversió pública en cultura no és només una mesura de justícia que ens equipararia a les economies europees. El 2% és sobretot una mesura necessària davant d’un sector que ha demostrat amb escreix que, si se li fa confiança, té talent de sobres per explicar aquest país amb veu pròpia al món sencer. Seixanta anys més tard, l’aposta insubornable per la llengua i la cultura que ens van ensenyar els fundadors d’Òmnium, ha de ser una aposta de país: en escenaris de reconstrucció, més llengua i més cultura!
