Marc Ollé Bernades es va proclamar, el passat cap de setmana, campió d’Europa de Skyrunning amb la Selecció Espanyola. L’atleta de muntanya anoienc aconseguia un debut somiat en la prova internacional absoluta.
Del 14 al 16 de juliol es disputaven a Montenegro els onzens Campionats d’Europa de Skyrunning, al Parc Nacional Rojletije amb les seves tres modalitats: kilòmetre vertical (3.8km +1050m), sky ultra (50km +4400m) i sky (30km +2150m) en un terreny molt alpí i tècnic amb un total de 21 països prenent-ne part. Entre ells l’equip de la federació espanyola, que arribava a la cita amb setze corredors.
Ollé havia estat convocat per la sky ultra i sky, però per incompatibilitat va haver d’escollir, decantant-se per la prova més llarga. A la Prokletije SkyUltra hi van participar 55 corredors d’altíssim nivell amb unes condicions meteorològiques marcades per una forta calor amb valors de més de 30ºC a cotes superiors als 2.000m. En Marc va aconseguir una espectacular 4a posició amb una lluita frenètica als últims km per la medalla, on el Marc es quedaria fora tan sols per 40″ després de completar el recorregut amb 6h34min.
El corredor català començava encapçalant la cursa amb un grup d’uns 10 corredors i seria en el primer descens on es col·locaria 4rt durant pràcticament tot el traçat. Controlant la cursa i amb un ritme creixent, tenint sempre contacte visual amb la segona i tercera posició, ja que el finalment guanyador, l’italià Cristian Minoggio, aconseguiria obrir un forat més gran.
L’estratègia del Marc era mantenir les forces i fer un atac al final, en una cursa molt exigent amb unes temperatures extremadament altes. D’aquesta manera, Ollé faria un atac per arribar a l’últim cim i atrapar al tercer classificat i després aconseguir augmentar distància al llarg de l’exigent baixada final de 12km i 1.400m de desnivell negatiu, però l’atleta igualadí cometia un error degut al marcatge del recorregut que el faria perdre més de 5min. Tot i així, va voler fer un atac i va aconseguir atrapar al 3r corredor de nou a 3km de meta. Una lluita frenètica amb el Marc completament buit després del sobreesforç no era suficient per aconseguir penjar-se la medalla i es feia així amb la quarta posició.
“Va ser molt dur psicològicament assumir que havia perdut pràcticament les opcions del podi, justament l’orientació és un dels meus punts forts, però el traçat era completament salvatge i un marcatge insuficient que generava dubtes i pèrdues. Només un moment que em vaig despistar vaig prendre la direcció equivocada i va costar car. Vaig voler lluitar fins al final retallant aquests 5min, va ser dur quedar-se sense el bronze per un motiu així, però realment estic molt satisfet per la cursa que vaig fer, com em vaig trobar a nivell físic, a nivell de nutrició i l’agilitat en un terreny tant tècnic. He vist que puc estar lluitant amb els millors, atletes professionals i em quedo amb aquesta satisfacció. Amb el nivell que hi havia un top10 ja era un premi, i un top5 un somni, però veure que puc estar tant a prop d’una medalla em fa sentir molt orgullós i content de mi mateix i tota la feina feta fins aquí”, comenta Ollé. I afegeix que “ha sigut la cursa més salvatge que he fet mai en tots els sentits, camps a través sense desbrossar amb herbes fins la cintura, corriols verges, marcatge just i pocs punts d’aigua al recorregut, però ho compensava el propi esdeveniment i el paisatge de les valls frontereres entre Albània i Montenegro, que eren espectaculars”.
Per altra banda, formant part del conjunt espanyol l’acompanyava Lluís Ruiz, que també en el seu debut amb el combinat estatal finalitzava 7è, mentre que amb noies es feia un històric doblet amb l’or de Gemma Arenas i la plata de Sandra Sevillano.
Aquests punts ajudaven a que finalment la selecció absoluta de curses per muntanya FEDME aconseguís la màxima distinció de campions d’Europa en la versió d’aquesta temporada.
