Un escrit està ben redactat quan un tercer el troba, el llegeix i l’entén. Això no passa amb el sector de l’energia elèctrica: no tan sols amb les factures de les comercialitzadores, que potser és el més entenedor, sinó que cada dia hi ha rius de tinta en tots els mitjans de comunicació escrita, totes les notícies televisives en van plenes, el govern no parla d’altra cosa, i ningú no sap encara explicar per què puja, puja i puja el seu preu, i pel que diuen, continuarà pujant.
Es veu que el segment elèctric està fora de la llei de mercat, que quan n’hi ha poc és car, i quan n’hi ha massa és barat; és un entramat entre multinacionals i estats i entre ells es reparteixen el pastís, i en aquest entramat, sembla ser, que el que porta la partida a guanyar són les multinacionals, perquè ni el mateix govern pot fer res per moderar els preus, quan aquests costos energètics aporten una important contribució a la inflació, que tindrà repercussions quantioses en les despeses de l’estat, com per exemple les pensions, 2.000 milions segons el Confidencial.
Quant als consumidors, resulta que es pot triar entre dues tarifes: hi ha una tarifa regulada PVPC (Preu Voluntari pel Petit Consumidor) i una tarifa lliure, que les comercialitzadores elèctriques ofereixen. La primera ha estat més perjudicada que la segona quant a l’augment dels preus, el 6,9 contra el 4,9 % respectivament segons admès la ministra de “Transición Ecológica”, Teresa Rivera, en el Congrés de Diputats.
El mercat, Endesa, ofereix la PVPC com “Mismo precio a cualquier hora del dia”; i Naturgy “Tarifas de luz con discriminación horaria de Naturgy” ofereix tres preus: el vall, el pla (un 43% més car), i el punta (un 129% més car respecte el preu més baix).
Cal recordar que els trams horaris són: el vall (entre les 0 i les 8 hores del matí), el pla (de 8 a 10 hores del matí, de 14 a 18 de la tarda i de 22 a les 24 hores de la nit); i el punta (de 10 a 14 hores del matí i de 18 a 22 a la tarda-nit).
El cost de l’energia de les factures que paguem, a grans trets, és un terç del total, un terç d’impostos i un terç del peatges; aquests percentatges fluctuen perquè el preu de l’energia varia cada hora; el preu del gas s’ha multiplicat per 5,5, i el del CO2 per dos; a més, l’IVA ha passat del 21 al 10% i s’ha suspès el l’impost a la generació (segons el portaveu del ministeri).
La finalitat d’aquest article era allò que hem de fer per no pagar tan cara l’energia elèctrica: que si plaques solars a casa, que si canviar de tarifa o canviar de distribuïdora o que les protestes socials o les xarxes posessin en escac el govern… Doncs no, no cal fer res. El president del Govern d’Espanya, el Sr. Sánchez, en una entrevista a El País, d’aquest diumenge passat, assegura que “Cuando acabe el 2021 se habrá pagado de luz lo mismo que en 2018”.
El temps ho dirà!
