L’impost per ser dona

L’estat espanyol és mundialment conegut per la seva coherència i sensibilitat social i ho demostra cada dia impugnant lleis d’igualtat, de pobresa energètica o de maltractament animal. Però no tot queda aquí. Sembla que les dones que viuen en aquest territori, a diferència de la resta del món, tenen unes habilitats excepcionals que els permeten exercir un control sobre la natura. Tenir o no tenir la menstruació es pot controlar si ets ciutadana espanyola. L’Agència Tributària de l’Estat ho deu haver estudiat i corroborat, ja que en la seva reforma de l’IVA va considerar que el gravamen que rebien les compreses i els tampons havia de ser el mateix que el que es pagava quan anaves a un balneari, a un museu o a un hotel. O que s’havia d’aplicar el mateix IVA que quan et compraves una casa o, fins i tot, quan venien a instal·lar-te un armari per la cuina.

Perquè seguint els principis de coherència i sensibilitat que caracteritzen aquest estat, la necessitat d’anar al balneari és la mateixa que la d’utilitzar un tampó quan el teu cos sagna cada mes per qüestions naturals.

És indignant que la “ceguesa de gènere” permeti que existeixin actuacions tant sexistes com aquestes. A la Constitució espanyola, es recull el principi de no discriminació per raó de sexe. Algú creu que posar un impost sobre els tampons i les compreses no és una discriminació directa i flagrant envers les dones? Algú pot justificar que no siguin considerats productes de primera necessitat?

Doncs sí, a l’estat espanyol tenim l’Impost sobre la Renta de les Persones Físiques, l’Impost sobre Societats, l’Impost sobre el Patrimoni… I l’IMPOST SOBRE LES DONES.

Altres països ja s’han mogut al respecte, Canadà ha eliminat aquest impost sobre els productes d’higiène femenina, el Regne Unit s’ha compromès a destinar els ingressos, derivats d’aquest, a projectes socials d’ajuda a les dones. Campanyes per solucionar aquesta situació estan presents a diferents països i a l’estat espanyol també ha sorgit la legítima demanda de situar aquests productes juntament amb aquells que ja es consideren de primera necessitat i que, per tant, gaudeixen d’un IVA supereduït.

Les dones volem una organització política i econòmica que ens respecti i no ens oprimeixi, que ens valori i no s’aprofiti de nosaltres, que ens escolti i no coarti la nostra llibertat. Rosa de Luxemburg afirmava que: “Qui no es mou no sent les cadenes”. Ara que ja ens hem mogut és l’hora de trencar-les.

Mònica Morros, Politòloga, coordinadora de les dones d’ERC Igualada.