L’Igualada Rigat s’ha classificat per la final de la WS Europe Cup en derrotar al Pons Lleida per 4-3 en la primera semifinal de la competició disputada al pavelló de les Comes de la capital de l’Anoia, i defensarà demà a les 12:15 hores el títol davant el Riba d’Ave o el Tomar portuguesos.
El partit, molt disputat i amb un poliesportiu a vessar, es va decidir en el segon temps, en el qual l’IHC va protagonitzar una remuntada espectacular.
Els primers minuts del partit van ser de clar domini arlequinat, amb quatre igualadins titulars, amb més ocasions de perill a l’àrea de Zapater, en part gràcies a un matiner gol de Roger Bars en un penal ben assenyalat que va desnivellar de seguida el marcador. La diana va agafar per sorpresa als d’Edu Amat, però el partit es va mantenir intacte fins als 8 minuts, quan el tècnic lleidatà va fer entrar en pista a Sebas Moncusí i, sobretot, Nuno Paiva, que van trencar la tònica del partit.
El portugués, poc després d’entrar, va marcar l’empat amb un xut exterior que va agafar desprevingut a Guillem Torrents. Havien passat els primers 10 minuts i va ser llavors quan Marc Muntané va fer els primers canvis, primer amb Cañadillas, i després amb Ruano i Llorens, tot plegat per intentar recuperar el camí perdut, però les coses es van anar complicant. El Lleida recuperava moltes boles a mitja pista i es mostrava molt incisiu en atac, i, a sobre, l’Igualada acumulava faltes -set- per només tres dels del Segrià.
Un penal a quatre minuts del final, pel qual Torrents va veure la blava, va ser aturat molt bé per Xumet Marqués, però instants després poc podia fer per evitar un nou gol del Llista Blava, gràcies a Miguélez. Abans del descans, Paiva, tot un malson, va enviar una bola al pal. S’havien de parlar moltes coses al vestidor per capgirar la situació.
I va canviar. I tant. Va ajudar un penal que Bars va tornar a transformar, també en el primer minut de joc de la represa. L’empat va venir acompanyat de més pressió en defensa per part dels igualadins, més convicció en el seu joc i en la comunió amb l’afició, que va respondre sempre. La millora del joc igualadí va tenir com a premi un gol de Marc Carol, amb un xut precís i contundent, que va suposar la remuntada.
La desena falta igualadina va fer sortir Nico Ojeda a les files lleidatanes, lesionat, a executar la falta directa, però no va ni encertar entre els tres pals. Els minuts passaven, el rival dels igualadins necessitava l’empat com l’aire per respirar, i això incrementa els nervis i la pressió. Els arlequinats entraven a la fase decisiva del partit, aguantaven la bola tant com podien, i una ràpida jugada Joan Ruano va colar el 4-2, que si bé podia encarrilar el passi a la final, el veterà Jordi Badia va encarregar de fer saber a tothom que encara quedaven quatre minuts (4-3).
A un minut i mig de la conclusió, en la desena falta de Lleida, Roger Bars no va poder marcar, però a la següent jugada Torres veia la blava i Joel Roma enviava la bola al pal en la falta directa. Massa nervis, en els dos equips i en les dues aficions, però el marcador ja no es va mourel. L’Igualada, a la final per segon any consecutiu.
IGUALADA RIGAT, 4 (1+3): Guillem Torrents, Roger Bars (2), Edu Fernández, Marc Rouzé i Marc Carol (1). Miguel Cañadillas, Joan Ruano (1), Guillem Llorens, Joel Roma i Jaume Arnau “Xumet” Marqués.
PONS LLEIDA, 3 (2+1): Martí Zapater, Francisco Torres, Jordi Badia (1), Dario Giménez i Antonio Miguélez (1). Nuno Paiva (1), Sebas Moncusí, Sergi Duch i Nico Ojeda. Javier Sánchez.
Gols: 1-0, Roger Bars (1 p). 1-1, Pavia (10). 1-2, Miguélez (22). 2-2, Roger Bars (25 p). 3-2, Marc Carol (33). 4-2, Joan Ruano (45). 4-3, Badia (46).
Àrbitres: Franco Ferrari i Louis Hyde (Itàlia). Blava a Torrents i Torres.
Fotos: Sergio Pérez.
