26.7 C
Igualada
Divendres, juliol 30, 2021

Les golfes

Fa temps que vaig seguint un podcast molt interessant. Es diu Les Golfes i el condueixen l’Anna Pazos i la Júlia Bacardit, dues periodistes irreverents, de pensament lliure i llibertí, en el bon sentit de la paraula. Es nota que estan de tornada de moltes coses i els seus podcasts penjats a Spotify i Apple (i potser en d’altres llocs) són un got d’aigua fresca. En temps de distopisme narcissista millenial aporten una visió femenina i metafeminista de la vida. La llibertat que els dona ser un podcast fora del sistema radiofònic mainstream els permet dir coses que a les ràdios de padrines i teresines ningú els deixaria tractar. És una weltanschaung tan romàntica com descarnada de la vida, la literatura, les sèries, la música, els ídols nostrats, i alhora amb una gran dosi d’esperança. Un hi troba perles com “hi va haver l’Holocaust i estem bevent gintònics”, en referència a la famosa frase de Primo Levi: després d’Auschwitz no hi pot haver poesia. L’Anna explica quan pot les seves anècdotes de l’estança a Nova York on compara les festes de la “carn” protestants amb les vetllades reguetoneres de portoriquenys on en un ambient aparentment masclista s’hi troba més feeling que en les mans de WASP’s amb tres llicenciatures. O et pot explicar per quina raó ser groupie de Leonard Cohen et pot fer una musa immortal. Parlen de l’escletxa sense complexos i reivindiquen el sexe oral femení com un principi bàsic de les relacions igualitàries, que no igualitaristes.

Repassen els seus anys de trajectòria professional amb sentit de l’humor i encaren el futur amb molta ironia, i aquest punt d’agror que dóna veure que la joventut s’escola alhora que vas veient de què va la vida. Es volen quedar fins al final i ser les últimes que abandonen la festa per veure’n el quadre complet. Només elles et poden explicar amb humor perquè la literatura russa ens agrada tant, ja que a les primeres deu pàgines ja hi trobem un parell d’intel·lectuals parlant sobre Déu i el Dimoni. I elles dues són, a la vegada, celestials i diabòliques. Cel i terra. Sovint renyen els homes, però ho fan amb empatia maternal perquè els estimen, fins i tot quan són mascles desnerits o pobres d’esperit. I així dóna gust ser fustigat. Saps que se’n sortiran perquè tenen la intel·ligència de riure’s d’elles mateixes i un currículum brillant que ja voldrien moltes de les vedettes del periodisme català, que tenen més quota de pantalla que elles. La Júlia fa poc ha tret un llibre sobre la maternitat que tindrà molta traca. Són Les Golfes, i si les escolteu no us decebran. N’escoltareu dos o tres podcasts d’una tirada mentre la tardor cau sobre nosaltres i ens n’anem pel pedregar.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

La Pobla dona un nou impuls a l’activitat de la seva gent gran

A partir d’aquest mes de setembre l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt incrementarà les actuacions que realitza al voltant de l’envelliment actiu a través...

Racons de l’Anoia: Pujalt

El terme de Pujalt, de 31,43 km2 d’extensió, és al sector de ponent de l’altiplà de Calaf, al límit nord de la comarca de...

A propòsit d’una notable Exposició: “Natura viva”, de Carlota Delgar, a Igualada

Nascuda a l’osonenca Manlleu i instal·lada al cap d’uns anys a Els Hostalets de Pierola, Carlota Delgar se’ns presenta com una dona activa i...

Igualada tindrà les zones blaves gratuïtes durant tot el mes d’agost

Aquest any durant tot el mes d’agost la zona blava de la ciutat d’Igualada serà gratuïta. L’1 de setembre es tornarà a activar. L’ajuntament...

L’editorial: Ha tornat el foc

De nou l’Anoia ha tornat a ser assolada pel foc. Aquesta vegada a Bellprat, Santa Maria de Miralles i Sant Martí de Tous, que...
Compartir