L’Elon Musk, el liti i el ninot electrònic

4 de setembre de 2022

El molt ric i una mica sinistre Elon Musk, vaticinava a finals del mes passat que qualsevol inversió relacionada amb l’extracció i tractament del liti era “com tenir una impremta de bitllets a casa”.

En llegir l’article no acabava de veure clar que fos el veritable manà per enriquir-se, ja que convergien tres factors que restaven força potencial: el perill del procés extractiu, el rebuig social en l’ús de materials rars i la quantitat limitada de liti que hi ha al planeta.

Així doncs, durant uns dies vaig estar investigant per millorar, si era possible, la brillantíssima proposta del senyor Musk i oferir una altra amb els mateixos avantatges i minimitzar els inconvenients.

I ves per on, resulta que la veritable font de riquesa sense els perills inherents de tractar el liti es troba al Japó, concretament a una fàbrica de joguines a Tòquio que es diu Takara Toys.

Elon Musk

Aquesta empresa acaba de presentar unes nines hiperrealistes amb un mecanisme electrònic, destinades exclusivament a les àvies del tot el món, que es comporten igual que un nét de poca edat: de mica a mica aprenen a parlar, acaben reconeixent la veu de la iaia propietària i es crea un vincle amb les cuidadores força semblant al que tenen amb els nets de veritat.

Segons la companyia, el mercat potencial dels nets robòtics (a més de dos-cents cinquanta euros la unitat) és superior a vuit-cents milions de clientes a l’any.

Reconec que l’invent és fantàstic: amb un ninot que porta un xip se solucionen els principals problemes de la tercera edat: els avis es diverteixen i no molesten a ningú, els pares no tenen l’obligació de portar de visita als seus fills per perdre el temps, s’eliminen les obligacions d’higiene i aliment i si el “net biònic” es trenca, doncs cap problema, es demana un altre i s’ha acabat. Suposo que al senyor Musk ja se li havia ocorregut aquesta idea molt abans que als japonesos, però tot i que és una persona fosca, vanitosa i arrogant encara té un petit cor ple d’amor que no li permetria llençar al mercat un objecte per substituir a un nen.

Estic segur que és així, veritat Elon?

Comparteix l'article:

Deixa un comentari