Darrerament, s’ha fet habitual llegir notícies derivades d’allò que es malacostuma a anomenar en l’argot periodístic “fet divers”, un sinònim dels “successos” de tota la vida. Als aldarulls derivats de botellades, contenidors cremats, cotxes oberts, tibades de bosses, i altres malifetes corrents, s’ha passat a pintades amb amenaces de mort a polítics, apunyalaments en ple dia, a barris perillosos en algunes zones de la comarca per la presència de bandes violentes relacionades amb la marihuana, o, en el més extrem dels casos, la terrible violació d’una noia. La idíl·lica Igualada i comarca on no passava mai res, forma part de la història. És així, i girar l’esquena a aquesta realitat tot venent fum és inapropiat i ridícul.
És habitual -sempre passa- que la policia i els polítics que manen -l’oposició sempre pensa diferent quan no mana- s’afanyin a ensenyar estadístiques per demostrar que aquesta és una comarca segura, on el nombre de delictes -o furts- són una minúcia comparat amb altres comarques. Realment és així, sí, però de res ens satisfà que se’ns compari amb el Bages o el Baix Llobregat en això i, en canvi, no es faci mai quan es tracta de mostrar quantes empreses i/o inversions públiques s’hi han fet. Les comparacions són sempre odioses, i un punt absurdes.
És fàcil que igualadins i anoiencs en general s’espantin quan s’assabenten de la púrria que s’ha instal·lat i actua amb certa impunitat en els nostres pobles i barris. I és tremendament decebedor veure com la policia -la poca que hi ha- enxampa un lladre i el jutge el fa sortir minuts després per la mateixa porta que ha entrat. Això sí, “amb càrrecs”. Càrrecs que els importen un rave. Tenim un problema, i gros, amb les lleis d’aquest país, i els polítics estan, és clar, més preocupats per altres coses.
Aquesta NO és una comarca on la gent se sent segura. Aquesta és la veritat que hauria de preocupar.
