No plou. A aquestes alçades tots sabem sobradament que tenim un problema molt greu i la solució no és gens fàcil. S’albira un estiu en què patirem, a menys que la pluja caigui ben aviat amb ganes i durant molts, molts dies, gairebé sense aturador. A les portes del “bon temps”, que de fet ja tenim aquí, la confiança es va esvaint…
Lluitar contra la sequera ha de ser una qüestió “de país”. Un compromís global, en el qual entren, també, pobles i ciutats del nostre entorn, no gaire agraciades mai per tenir ingents quantitats d’aigua, i a la història ens remetem. Que Igualada, com s’ha sabut ara, llenci literalment 80 milions de litres d’aigua a la claveguera fa molt mal d’ulls. I sembla que passa quelcom semblant a bona part de la Conca d’Òdena. Sobretot si aquesta aigua, del subsòl, es pot potabilitzar. Ja tarda qui sigui en comprovar-ho. També per poder, si escau, aprofitar-la per a les indústries que la necessiten i per a la nostra agricultura.
Cal un pacte local, comarcal i nacional per lluitar contra la sequera i reduir la dependència de les pluges, apostar pel reaprofitament de l’aigua i tenir un cicle sostenible. És necessari augmentar el volum d’aigua regenerada, sobretot si en tenim a casa, per no haver de dependre d’altres indrets i organismes que ens la proporcionen… per cert, a preu d’or.
Hi ha municipis a l’Anoia -aviat els coneixerem- que llencen enormes quantitats d’aigua potable pel mal estat de les canonades que serveixen a les cases. Una deixadesa absoluta de les subministradores i una irresponsabilitat dels gestors polítics en els temps que corren.
Com argumentaran, arribat el moment, que s’activen restriccions en el consum d’aigua?
Les previsions estimen que per al 2050 les sequeres afectin més de les tres quartes parts de la població mundial. La falta de pluges i les altes temperatures d’aquests dies estan també encenent l’alarma al nostre entorn. Estem a molt poca distància de passar de l’estat d’excepcionalitat al d’emergència. Quan això passi, cal que estem preparats i, sobretot, conscienciats de debò.
