Com ha de ser: arribem al final del curs l’escolar, a punt de començar l’estiu i les vacances de molta gent i arreu fa dies que es programen desenes d’actes d’entitats, trobades, concerts, espectacles, commemoracions…, per cert, entre moltes aportacions brillants, vull remarcar el concert de l’obra Membra Jesu Nostri, a càrrec de Cantoría, un grup de Dansa de l’Institut del Teatre i l’acompanyament de Sílvia Bel a l’església de Santa Maria d’Igualada, dins el programa d’Espurnes Barroques. Quina meravella!
Aquests dies, seguint amb el temps acadèmic, és un clàssic dedicar cobertura dels mitjans a les proves de la Selectivitat; enguany, a més d’ensenyar-nos la febrada que passen els nostres nois i noies per preparar les proves -imatges de les biblioteques fins a la mitjanit, un clàssic-, hem estat entretinguts amb l’ortografia! S’havia avançat que no comptarien les faltes d’ortografia per no pressionar els estudiants.
Incomprensible. Com es pot deixar de valorar l’ortografia, un element clau de la “mesura” de la formació, i més, en el moment definitiu d’accedir a la universitat?
Dies abans de produir-se el desficaci, la consellera d’Ensenyament va “aixecar l’ordre”, cosa que a un servidor ja em va semblar tard atès que havia posat en evidència les febleses i la lleugeresa de la formació escolar en el tractament de l’escriptura, un indicador clau de la preparació general i, en particular, de la llengua dels nostres universitaris.
Gairebé al mateix temps, la presidenta d’una Comunitat autònoma espanyola, en una reunió de presidents de comunitats autònomes al Palau Reial de la capital de la comunitat autònoma de Catalunya, mostrava la seva fòbia contra la llengua catalana en abandonar la sessió perquè s’hi feia ús del català: una imatge ben explicativa també de les nostres febleses. Per bé que la seva fòbia, no cal ser gaire llest, no és contra la llengua sinó que és contra la Nació catalana, a mi m’ha portat a constatar una vegada més com és d’important la llengua per nosaltres i com cal que ens hi posem tots per redreçar-la i fer-la necessària en tots els àmbits.
Amb tota la gravetat de l’ortografia -i no en faig broma-, les últimes setmanes d’aquest avançament de l’estiu ens han remogut episodis ben variats que, repeteixo, al nostre entendre evidencien dues realitats: el moment de feblesa que vivim sobretot al Principat i el desgavell immens dels espanyols i la política espanyola. Penseu en la proliferació de fets que vivim aquests dies que enterboleixen i ennegreixen el panorama, fins a límits insuportables. Sense sortir de casa, les acusacions contra la DGAIA, a partir dels informes de la Sindicatura de Comptes per la contractació pública i l’adjudicació de serveis sobre l’acolliment d’infants i adolescents en situacions de desemparament, han estat un crit d’alerta i han obert un meló que caldrà aclarir i esmenar. Pensem en com és d’important la feina de la DGAIA per atendre un nombre cada vegada més gran d’infants i joves en situació de necessitat extrema. Per tenir-ho present, recordeu que a l’Anoia, a Piera, aquests dies s’hi han viscut episodis de tensió amb comportaments violents i de rebuig contra joves tutelats del centre que pengen de la DGAIA, tal com informava La Veu de l’Anoia en l’edició del 30 de maig.
Una altra notícia que han tractat i tracten els mitjans a bastament, és l’enorme preocupació pel retorn al Monestir de Sixena, a l’Aragó, de les pintures murals exposades al MNAC, retorn ordenat per un jutjat aragonès. Un afer que ens escandalitza perquè -per resumir-ho- se’ns obliga, al catalans, a tornar uns béns que s’haurien malmès i desaparegut si el seu dia -un incendi provocat a l’inici de la Guerra del 36- no els hagués salvat la Generalitat. Una altra vegada ens toca als catalans allò de “i pagar el beure!”.
Els altres moments estel·lars d’aquest més han estat -de fet estan en plena efervescèncial’ampliació de les pistes de l’aeroport del Prat i la bomba de Santos Cerdán, mà dreta de Pedro Sánchez a qui l’hi ha explotat de ple als morros. Permetin que no hi entri, a explicar els dos punts perquè ben segur ja n’estan al corrent. Sí que vull, però, recordar que la solució que es prengui amb l’aeroport i la incidència que pugui tenir amb l’afectació al delta (segur que portarà cua), serà una decisió que tornarà a posar en evidència les nostres mancances, les mancances de la colònia sotmesa a la metròpoli. Pel que fa a l’escàndol dels Santos Cerdán, Àbalos, etc, podria dir que ja s’ho faran, però ja hi tornem a ser: caldrà veure què hi fan els partits catalans que van investir el President Sánchez i que ara tenen una oportunitat per cobrar-se’n rèdits o, fins i tot, per tallar el crèdit. A veure si aprofiten l’oportunitat per mostrar-se ferms i superar febleses… I per començar l’estiu i acabar aquest article, una altra bomba: s’ha anunciat que el dilluns 23, vigília de Sant Joan, amb tot el simbolisme de la revetlla i el que representa la nostra muntanya, el rei dels espanyols visitarà el Monestir de Montserrat. No és cap innocentada, que som en temps d’estiu!
