Des de fa anys, el govern encapçalat per Marc Castells promet la construcció d’un auditori de música municipal que hauria de ser un espai clau per al desenvolupament cultural de la ciutat. Aquesta promesa, però, s’ha anat diluint entre retards, excuses i silencis que posen en dubte el compromís del govern amb la cultura i amb els ciutadans i entitats que esperen un equipament digne i funcional. Tot i que en aquest mandat sembla que s’hagi mogut alguna cosa, a mi personalment em preocupa que l’alcalde acabi anunciant el projecte just abans de les eleccions del 2027, convertint-lo en un simple gest simbòlic o en la típica primera pedra mediàtica que no garanteix cap calendari ferm ni cap compromís, sinó només un intent d’electoralisme suat.
Però és més: jo no vull que el projecte de l’auditori el tiri endavant aquest govern. Perquè, per mi, és un govern que no està capacitat per dotar l’edifici de contingut i omplir-lo de cultura els 365 dies de l’any. Amb un govern sense visió, incapaç d’organitzar una programació musical a la ciutat i que retalla constantment el pressupost de cultura, existeix el risc que l’auditori acabi sent només un equipament buit, sense capacitat d’atreure públic ni artistes professionals amb projectes de qualitat. El govern de Marc Castells és reincident i ha demostrat en els darrers anys que prefereix inaugurar edificis faraònics sense un projecte sòlid que els doni continuïtat, convertint la ciutat en un cementiri d’edificis de cartró pedra, sense vida ni activitat.
Per exemple, l’Igualada Fashion Lab, ubicat actualment a l’antiga nau Vives Vidal, és un projecte que ha suposat gairebé 2 M€ de pressupost, finançats per la Generalitat a través dels Fons FEDER de la Unió Europea, amb el suport també de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament d’Igualada, que hi va posar 880.000 €. Tot i aquesta inversió, fa temps que el projecte sembla pràcticament aturat: la web oficial està abandonada, amb imatges de recurs i sense actualitzacions ni factures des del 2021, quan es va inaugurar, i les seves xarxes socials només van estar actives durant un any, fins a finals de 2022. A data d’avui, sembla que només està ocupat una dotzena de vegades l’any per algun curs o alguna fira molt especialitzada. Aquesta situació no només planteja dubtes sobre el funcionament d’aquest equipament i la gestió dels recursos públics destinats, sinó que exemplifica de forma molt clara la incapacitat del govern per omplir de contingut els edificis que inaugura a bombo i platerets per fer-se la foto.
Un altre exemple és l’edifici de la Igualadina Cotonera, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 2006. El 2009 es va signar un conveni amb el Grup Godó per acollir el Museu de la Premsa de Catalunya. El projecte va rebre gairebé 1,5 M€ el 2010 i el 2011, que van permetre adjudicar el projecte executiu i museogràfic i iniciar unes primeres obres. Després es va decidir ubicar-hi l’Arxiu Comarcal, però el 2011 també es va desestimar. El 2014, l’alcalde Marc Castells anunciava una nova inversió de 0,5 M€ per continuar la recuperació de l’espai. Deu anys després, no està clar què s’hi ha fet ni quin ús tindrà un equipament que continua tancat, buit i sense contingut. Aquesta tardor es van anunciar 300.000 € més dels fons Next Generation per acabar l’ala administrativa i impulsar un centre d’interpretació. Si Castells ha necessitat més de quinze anys per avançar tan poc amb la Cotonera, no sembla preparat per assumir un projecte de l’envergadura d’un auditori municipal. Els igualadins no mereixen un nou cas d’inversions gota a gota, sense rumb, ni un altre edifici buit que no es pot utilitzar durant anys inaugurat només per fer-se la foto.
Si s’ha de construir l’auditori municipal, aquest s’ha d’omplir de contingut des del minut zero i amb un compromís ferm amb la cultura de la ciutat. I jo, personalment, no veig el govern actual capacitat per fer-ho. No podem permetre que un altre equipament cultural acabi sent un altre d’aquests grans edificis buits i sense projecte com l’Escorxador. Auditori sí, però no amb aquest govern, si us plau.
