La situació que han denunciat aquesta setmana els treballadors de l’Hospital d’Igualada, i alguns partits polítics locals, es veia venir. No és nova. Passat l’escull, enorme i tràgic, de la pandèmia, tornen a sonar els tambors de manca de prou qualitat assistencial en el centre hospitalari igualadí, i en bona part moltes de les queixes són del tot fundades. A la mala situació general de manca de metges i professionals sanitaris, un problema de gran àmbit que s’hauria de solucionar per part dels governs espanyol i català, s’hi suma el cas de l’hospital d’Igualada, on fa temps que les coses no rutllen bé.
El centre sanitari igualadí, que ja va néixer sota el paraigües d’un Consorci procedent de la fusió dels antics Hospital Comarcal i de la Mútua Igualadina, va acumular un deute econòmic hipermilionari que els seus gestors van haver de suportar durant molts anys fins a deixar-lo pràcticament a zero. Les mesures van arribar a ser tan miserables de cara als pacients com haver-los de fer pagar-se l’aigua -l’aigua!!-, o la televisió de les habitacions, que encara avui es mantenen per desgràcia dels qui han de passar-s’hi les hores. A molts altres hospitals -Bellvitge, per exemple- això no passa. Pacients de primera, i pacients de segona…
Més preocupant és, com assenyalen els professionals, si la pèssima situació acaba per posar en risc el seu treball massa pressionat, favorable a possibles errors, i amb això la pròpia seguretat dels malalts… La manca de personal, mal pagat, afavoreix uns bons resultats econòmics que presentar a final d’any davant dels que s’asseuen al Consorci, però altra cosa és l’objecte final de “l’empresa”, que no és altre que la qualitat de l’assistència als pacients… I aquí som.
Quan fa temps que se saben les coses i els qui manen es fan el sord, els problemes es fan més grossos. És molt trist que arribin ara les denúncies quan s’acosten eleccions i els polítics fan mans i mànigues per sortir a les fotos, però si almenys ha de servir per fer passes endavant, benvingudes siguin. Volem un Hospital sense misèries i de qualitat!
