L’editorial: Prudència i paciència

116

Si el ministre Salvador Illa es creu les recomanacions del govern de Catalunya i de la consellera igualadina Alba Vergés, la pràctica totalitat de la comarca de l’Anoia entrarà dilluns en Fase 1. Serà, segur, un alleujament per a la població, i sobretot per a l’economia, perquè es donaran uns condicionants més idonis per començar el que ja alguns anomenen “nova normalitat”.

En el cas de la Conca d’Òdena, que ha viscut una situació singular i duríssima, el pas a la Fase 1 serà com aigua de maig, i mai millor dit. El doble confinament ha servit per gaudir, avui, d’unes dades òptimes que ens situen en millors condicions que molts altres territoris del país. No ha estat fàcil, de cap manera. Ha comportat esforços de tota la població, de moltes entitats i empreses, i també dels ajuntaments de la Conca.

És fàcil, si segueix endavant la decisió de fer entrar l’Anoia a la Fase 1 el proper dilluns, que l’anoienc no vulgui continuar enclaustrat. A hores d’ara, la por a el contagi podria no ser ja suficient motiu per al sacrifici de l’aïllament pur i dur, que deprimeix i altera. Més rebuig experimenten encara els joves, molts dels quals es creuen immunes a la malaltia i que troben a faltar, lògicament, els seus moments de diversió amb les colles. Segons es va reduint el nombre diari de contagis, decreix el suport a la necessitat del confinament… Això és molt perillós en aquest moment.

Hem après a conviure amb la major tranquil·litat amb un virus que encara mata centenars de ciutadans cada dia, i no podem abaixar la guàrdia.
És més necessària que mai la prudència. També la paciència. El virus encara segueix als nostres carrers i places. És imprescindible que continuem mantenint les mesures higièniques i de distanciament social. Ens hi pot anar la vida a nosaltres, i als que ens envolten. Fem-ho bé i d’aquí dues setmanes possiblement farem un pas més endavant.