Des de fa alguns anys, certs col·lectius s’entesten a desqualificar i perseguir la Festa de Reis d’Igualada atribuint-li sense miraments un caràcter racista, pel fet que és habitual pintar la cara dels patges de negre. Tan habitual que portem gairebé cent-trenta anys fent-ho així, per cert, també de marró i de blanc… La situació ha arribat a ser tan kafkiana que la seva pressió va servir per fer enrere TV3 en la seva intenció de retransmetre la Cavalcada d’Igualada en ocasió del seu 125è aniversari. Però no ha estat l’única. Constantment és motiu de referència a les xarxes socials, de riota en alguns mitjans de comunicació afins, i de pressió política, també. Afortunadament, són pocs els que lideren aquesta mania persecutòria sense fonament, però fan molt soroll. Massa.
La situació ha arribat a tal límit que la Fundació Privada Reis d’Igualada va demanar a l’Ajuntament poder passar pel ple municipal un manifest de suport a la festa, que dimarts va rebre el suport gairebé unànime de tots els grups polítics, menys de Poble Actiu-Cup, que s’hi va abstenir. Tots, de forma unànime, creuen oportú protegir la festa, perquè, òbviament, no és racista de cap de les maneres.
Ja el 2019 la comissió organitzadora negava que “la tradició de caracteritzar els patges tingui cap origen colonialista ni racista”, recordant que, avui, persones negres participen “i van caracteritzats igual que la resta de companys perquè la festa no distingeix entre patges; tots són iguals i tots van caracteritzats”. També va iniciar un diàleg amb aquests col·lectius. Ja es veu que, sense èxit…
Subscrivim al cent per cent el manifest aprovat per l’Ajuntament, com no podia ser d’altra manera, tot i que hem de ser conscients que la Festa de Reis d’Igualada -oberta a les dones des del 2001, molt, molt tard- no és inamovible. Cal adaptar-se als nous temps, nous estils, si cal més transparents i oberts a una societat canviant, però conservant sempre l’essència que ha fet de la nostra festa un espectacle únic i estimat per moltes generacions. Pintant-nos tots plegats tantes vegades com faci falta.
