Entrevista a Salvador Illa, Primer Secretari del PSC i Cap de l’Oposició al Parlament de Catalunya
Salvador Illa (La Roca del Vallès, 5 de maig de 1966), primer secretari del PSC i cap de l’oposició al Parlament, va ser fa alguns dies a l’Anoia, tot donant suport als candidats socialistes de la comarca. Hem parlat amb ell sobre les properes eleccions i l’actualitat política d’aquests dies.
Les properes eleccions, diuen les enquestes, es presenten molt bé per al PSC. Imagino que és una oportunitat per a recuperar espai, confiança i territori.
Ja fa uns dies hem iniciat una gran conversa pública amb els ciutadans en molts pobles i ciutats de Catalunya. Les eleccions són això, una gran conversa pública sobretot per plantejar les propostes de cara als propers quatre anys. Nosaltres afrontem aquestes eleccions amb molta il·lusió, amb una voluntat de servir els interessos dels ciutadans de Catalunya.
Aquesta conversa pública volem que sigui molt respectuosa, tranquil·la, serena i realista, però al mateix temps molt ambiciosa i amb l’objectiu d’explicar-nos i d’apel·lar a la confiança dels ciutadans. Nosaltres estem contents amb la feina feta. Som molt partidaris, un cop la ciutadania hagi dit la seva el 28 de maig, de buscar estabilitat als municipis i buscar aquells punts d’entesa amb la resta de formacions polítiques.
L’Anoia ha estat el bressol on va començar a gestar-se el que ha estat l’entesa a la Diputació de Barcelona, entre Junts per Catalunya i el PSC. A l’Anoia ja existeix un govern al Consell Comarcal d’aquesta mateixa línia i al mateix temps a la capital, Igualada Som-hi amb Jordi Cuadras ha estat decisiu per mantenir el govern en minoria de Marc Castells. Li ha semblat tot plegat una bona decisió?
Nosaltres busquem estabilitat a totes les institucions i en particular a les institucions locals, ja siguin ajuntaments, consells comarcals, o diputacions i busquem acords que serveixin per proporcionar aquesta estabilitat i per avançar. Els companys de l’Anoia tenen l’autonomia per decidir, i ens va semblar que l’opció millor era fer aquests acords que vostè diu. I crec que el balanç és positiu. A partir d’aquí, doncs, haurem de veure com van les coses, quina opinió en tenen els ciutadans i treure’n conclusions.
Valoro de manera molt positiva Jordi Cuadras, però també a la resta de candidats i càrrecs públics que tenim a l’Anoia, com Francesc Guisado a Òdena, Noemí Trucharte a Vilanova del Camí, Carme González a Piera, Dani Vendrell als Hostalets o Dani Gutiérrez a Masquefa, per exemple. També tenim molt respecte pels contrincants polítics que tenim aquí, com en Marc Castells, amb qui vam negociar aquest acord que comentava a la Diputació de Barcelona, o l’Alba Vergés, amb qui vaig tenir una relació molt intensa en ocasió de la pandèmia, i amb qui ara coincidim en el Parlament de Catalunya.
Jordi Cuadras forma part del PSC des de ben jove. Com el definiria políticament?
M’agrada molt el seu talent polític, el seu estil. És una persona serena, tranquil·la, molt respectuosa, practica la política d’una manera amb la qual em sento molt reconegut. És una manera de fer política en positiu, vull dir, afirmant el que tu vols fer, més que no criticant o confrontant-te amb altres plantejaments. És un home que té tenacitat i és pacient. Quan he estat amb ell he vist que té objectius a mitjà termini i té la tenacitat per poder-los portar a terme i fa una feina d’agregació d’espais polítics que a mi em sembla que també és positiva. Diria a més a més que és un home gens dogmàtic, valora les coses pel que són i les propostes pel que són, i no per qui les fa.
Crec sincerament que és una aportació que representa molt bé què és el PSC i què vol ser el PSC a Igualada. Competim amb persones de molt relleu polític, i crec que la persona que ens representa a nosaltres està al mateix nivell. He vist que té un coneixement bastant profund de la ciutat i té unes idees clares de què convé fer.
L’Anoia és una comarca que encara no acaba de trobar el seu encaix. Des de la seva concepció de país, l’Anoia pot encaixar millor a Catalunya?
La meva visió de Catalunya és que tots els territoris compten. I és veritat que Barcelona, la seva àrea metropolitana o Tarragona, Lleida i Girona tenen un pes específic. I en el cas de Barcelona, com a cap i casal, té el rol de liderar el país. Però tots els territoris són importants. No es pot concebre Catalunya sense l’Anoia i sense Igualada, que a més ha tingut un pes industrial en èpoques no tan llunyanes, molt rellevant. Penso que s’han d’abordar algunes millores a les infraestructures de comunicació, la connectivitat és essencial. Hem fet una iniciativa al Parlament de Catalunya per al reforçament de la comunicació ferroviària i viària. La comarca ha de definir molt bé cap on vol anar, però hi ha un eix en general a tot Catalunya i en particular a l’Anoia que a mi em sembla que s’hi ha de posar l’accent. He estat amb empresaris a Piera i aquest assumpte ha sortit, que és el de la generació de prosperitat.
A què es refereix, exactament?
Miri, en moltes ocasions, a les campanyes electorals, som molt propicis en posar l’accent en quines polítiques farem per protegir el ciutadà, més sanitat, més educació… Però a primera línia hi ha la generació de prosperitat. De quina manera aconseguir-ho, per quins sectors econòmics s’aposta. S’ha de fer en connexió amb Barcelona, amb el conjunt de Catalunya, però no d’esquenes sinó sumant tots junts, però amb un plantejament propi. És potser un dels reptes importants que té el territori, saber construir un consens ampli sobre cap a on s’ha d’anar i treballar tots i remar per assolir-ho. Jo em comprometo des del meu espai polític per ajudar en tot el que convingui i puguem.
Doncs miri, en temps del conseller Quim Nadal i els governs de Pasqual Maragall i José Montilla es va parlar molt de l’Eix Transversal Ferroviari, que connectava Igualada amb Barcelona i Lleida. Ho veu factible?
Sí. Ho hem d’estudiar bé, hem de fer bé els números, però no ho veig forassenyat. Em sembla que sempre és necessari en un l’àmbit de la gestió pública i de la política tenir un punt d’ambició, tocant de peus a terra i amb uns plantejaments ambiciosos. No és un projecte per fer l’any que ve, però sí per estudiar com més aviat es pugui, i avaluar i veure de quina manera ho podem fer. És important pensar en gran i tenir la tenacitat i la perseverança perquè aquests projectes puguin funcionar i puguin fer-se realitat. És molt positiu que torni a ser objecte de conversa pública.
A tot Catalunya pel tema de les infraestructures, fa falta un marc d’estabilitat, per assolir noves infraestructures viàries, ferroviàries i aeroportuàries. Això no és incompatible amb un respecte a la legislació ambiental. Els catalans hem demostrat que, quan hem tingut ocasió de fer-ho, sabem fer les coses ben fetes, respecte al medi ambient.
Per assolir una certa estabilitat han arribat a un acord amb ERC en el pressupost de la Generalitat. Hi ha tingut molt a veure el diputat igualadí Jordi Riba. Se l’ha vist molt a prop seu.
És una persona de trajectòria llarga. No l’havia tractat com a parlamentari, i la veritat és que m’està sorprenent molt positivament. Té una gran capacitat de treball, amb molta solidesa de plantejaments, estudia a fons els assumptes que se li han encomanat des del grup parlamentari, i ha tingut un paper molt destacat en la negociació pressupostària, juntament amb l’Alícia Romero i altres companys. Unes negociacions que han acabat bé, però han tingut tot un procés de gestació molt intens.
Veu en aquestes eleccions un primer pas per recuperar la presidència de la Generalitat?
Cada elecció és diferent, i s’ha d’anar molt alerta en extrapolar els resultats. Però és veritat que jo, com he dit abans, veig un ambient d’il·lusió en el meu espai polític, i una receptivitat de la ciutadania cap als nostres plantejaments. Sí que crec que un primer pas per posar Catalunya en marxa, que és una mica el nostre objectiu, que Catalunya torni a generar prosperitat, per protegir ciutadans, que pugui tornar a ser admirada per les coses que fa, doncs un primer pas, és posar també els ajuntaments en marxa. Ara estem capficats en construir una alternativa perquè quan arribi el moment, que no tenim cap pressa, i els ciutadans valorin quan hagin d’escollir
