L’editorial: Pensant en Catalunya

28

Diumenge torna a haver-hi eleccions. No tocaven, però n’hi ha per desig exprés del president Sánchez, i per la seva incapacitat per formar govern. No fa ni set mesos, els anoiencs van votar a les eleccions al Congrés i al Senat amb una victòria històrica d’ERC, en aquella ocasió, i amb una recuperació important del PSC en detriment, sobretot, de Ciutadans. Més enllà d’allò que demà passat diguin els resultats, que no serà altra cosa que la legítima i sobirana decisió de tots els ciutadans, és evident que no en sortiran ni majories absolutes o clares, ni tampoc deixarà de parlar-se de Catalunya i del procés sobiranista.

A l’Anoia pràcticament no s’han vist cartells electorals, ni tampoc hi ha hagut proliferació d’activitats dels partits polítics per demanar el vot. Quelcom que mai havia succeït. I, en canvi, hi ha la possibilitat que la setmana vinent es desperti amb fins a tres polítics anoiencs a punt per ocupar un escó al Congrés de Diputats. Siguin quines siguin les seves idees, seria sensacional per al nostre territori. Sobretot, si es dediquen a treballar i a moure el país cap endavant, a asseure’s en una taula i dignificar el bon nom del què representa la política en majúscules: parlar i gestionar.

Diumenge hem de votar pensant en Catalunya. Òbviament, es tracta d’omplir els organismes legislatius i executius de l’Estat, però es tracta del mateix Estat que porta anys amb “el problema catalán” damunt de la taula. A vegades -moltes, darrerament- de forma barroera i amb tics que s’allunyen de les democràcies avançades…
Pensar en Catalunya vol dir com arreglar el problema, no com atacar-lo més. I això passa per dialogar, com a únic camí per a trobar una sortida. Afortunadament, les forces independentistes ho tenen clar. També algun partit constitucionalista, però darrerament costa de veure-hi ganes.

Diumenge, altra vegada, els ciutadans, alguns amb moltes raons per no oblidar res, tenim una oportunitat per posar taula i cadires. Parlin!