Des del passat dimecres i fins avui dissabte han estat dies de Rec.0, el festival que ha convertit Igualada en tot un referent de les botigues efímeres de moda. L’ocasió, però, és especial. Ara es compleixen deu anys que sis joves igualadins compromesos amb el barri del Rec decidissin, gairebé per casualitat, posar a la pràctica una idea que ha complert, almenys, un primer gran objectiu: posar definitivament en el mapa aquest tros d’Igualada, desconegut per a molts i bàsic per entendre la nostra història local. N’hem parlat del barri, de les seves possibilitats, del passat, present i futur del Rec.0, amb Cristina Domènech i Marina Iglesias, dues dels sis fundadors de Rec Stores.
Es compleixen deu anys del primer Rec. Li vau posar “zero” a la primera edició.
Me’n recordo que el vam començar abans de l’estiu, i en tres mesos i mig vam organitzar-lo, amb una intenció claríssima i única, que era donar a conèixer el barri i el seu patrimoni. Teníem clar que en aquest barri hi volíem fer alguna cosa, i això que originàriament havíem pensat de fer un festival més cultural, tot parlant de l’arquitectura, de la recuperació d’edificis… Ràpidament anava encaixant, i una mica ara tot això està tornant.
En cap moment cap dels sis vam dir ara farem el Rec.0 i després farem l’1, i serà així. Simplement l’èxit del “0” i també les circumstàncies de situació del mercat en aquell moment, amb una crisi tèxtil molt forta i les empreses carregades de molt estoc, ens van fer creure en una nova edició. De la primera a la segona edició, tot es va duplicar. Inclús els visitants es van triplicar. D’onze marques vam passar a vint-i-dues.
En aquell moment les marques també van veure que l’esdeveniment era un projecte súper innovador, no hi havia ni markets, ni outlets, ni pop-ups… Podien treure estocs i a la vegada es vinculaven amb un projecte de patrimoni, molt cultural.
No li vèieu futur, en el primer moment?
En cap moment nosaltres pensàvem estar al cap de deu anys parlant del Rec. Recordo una reunió que acabàvem tots rient perquè dèiem “t’imagines el Rec.12?” i ens posàvem a riure… I, mira, ara és el Rec 20. No, no teníem un pla de futur, a cinc anys, com tenen moltes empreses, per exemple. De fet, no vam néixer com una empresa, al nivell del que fem ara, que és la venda d’estocs, sinó que simplement volíem donar a conèixer el barri del Rec, anar-lo promocionant, posar-lo visible.
Aquest objectiu s’ha aconseguit, oi? Encara que no hagi passat res, a nivell urbanístic.
No ha passat res perquè a nivell urbanístic no han canviat els usos. Ara hi ha un Pla director a dos anys vista, però sí que la mirada de la ciutat s’ha girat de cara al barri del Rec. I quan parles a fora del Rec, la gent ho vincula o associa a la moda. Sí, això està aconseguit. Si d’aquí dos anys hi ha un Pla director i hi pot haver uns canvis d’usos, que pugui canviar la fisonomia del barri, serà molt millor. Nosaltres hem fet tot una llista de tot el que s’ha instal·lat al barri els últims deu anys, i comptem uns vint projectes nous, però és clar, complint la normativa pels pèls, perquè l’ús és industrial.
Com hauria de ser el barri del Rec, per vosaltres?
Viu. Amb vida. No hi ha una opinió unànime entre nosaltres, però sí que volem un barri viu. Particularment jo crec en la convivència d’usos claríssima. Que hi pugui haver indústria, i comerç, que sigui un barri que pugui liderar la ciutat. Té unes característiques estètiques, personalitat, una essència que no ho trobaràs en altres llocs. Manresa no ho té.
El Rec.0 ha situat Igualada al mapa?
A Igualada es fan esdeveniments que tenen un efecte diferenciador. La Mostra, els festival de globus, el Rec… Hi ha gent que pot associar una mica el Rec.0 amb un Poble Nou de Barcelona, on ara hi ha una indústria audiovisual, molts artistes, projectes innovadors. Només que tu puguis mentalment fer una associació d’idees entre el Rec i el Poble Nou és sensacional. Molts d’aquestes vint empreses que s’han instal·lat al barri en els darrers anys ja tenen aquest perfil. Són d’informàtica, de disseny, artistes, centres culturals, cooperatives, grups d’assaig, restaurants, un hotel…
Estem al 2009, comença el Rec.0, venen després dues edicions a l’any, s’augmenten els dies de venda, entren més atractius culturals… La iniciativa és tot un fenomen a Catalunya, venen 90.000 visitants cada edició, però a Igualada els comerciants aixequen la destral de guerra. La polèmica va ser molt dura.
Van ser uns anys complicats però nosaltres, des del minut zero, sempre intentàvem reunir-nos amb Igualada Comerç. Enteníem ja llavors que calia buscar sinergies, perquè quan algú se sent amenaçat és lògic i comprensible que faci alguna cosa. Però sempre, des del primer moment, la voluntat de Rec Stores era que hi hagués alguna mena de vincle. Prova d’això és que s’han fet coses, com l’Off Rec, l’Igualada Slow Shopping. Teníem una web paral·lela dins del nostre web que era tot sobre Igualada Comerç.
En 10 anys hi ha hagut diferents etapes, i diferents relacions, fins aquesta, que finalment a dins de l’esdeveniment del Rec, dissabte hi haurà una Pop-up Store, marcada al plànol oficial, que es dirà Igualada Slow Shopping. És clar que tot el que va succeir en aquella època ens va disgustar, però crec que forma part de la vida, i més en una ciutat com Igualada que ens coneixem tots, veure amb recel una cosa que no tens controlada, però després sempre hem tingut, paral·lelament a les crítiques, un suport de molts comerciants. El que passa és que nosaltres mai de la vida hem parlat d’això. Mai.
Ara perquè no hi ha polèmica, però quan n’hi ha hagut, mai hem intentat entrar-hi. Sí que hi ha gent que s’havia posicionat en contra i amb posicions fortes, però d’altres ens animaven, ens deien que venien molt, que la gent pujava al centre… Si planteges el Rec com una setmana de descomptes de tota la ciutat, és diferent. Aquí al Rec no podem donar sortida a tothom. Al Rec ningú no t’atendrà com et poden atendre a una botiga de roba dins d’Igualada, on entres i poden estar per tu. És un altre tipus de venda. Són coses completament diferents i tothom hauria de tenir el seu recorregut.
Mai ningú no pot dir que nosaltres hem sigut una barrera amb el comerç, sempre hem tingut les portes obertes a qualsevol comerciant o marca igualadina. És més, ha tingut preferència.
Aquest diumenge trobareu la segona part de l’entrevista a veuanoia.cat
