Sovint l’arribada de l’estiu comporta que les ciutats facin feines de manteniment i reparació, pensant que hi haurà menys activitat i és el moment idoni per fer-les.
A Igualada s’ha treballat en les obres d’adaptació del Passeig Verdaguer, que s’han afegit a d’altres com el Rec i actuacions en alguns carrers i places. Tothom accepta els inconvenients que això suposa, malgrat no sempre s’estigui d’acord amb els plantejaments. Reduir la velocitat a trenta quilòmetres hora i mantenir via doble en algunes cruïlles és objecte de controvèrsia i més quan a la ciutat no hi ha un pla general de trànsit consensuat, en el que s’han millorat molt les zones d’aparcament, però no massa la mobilitat i la facilitat circulatòria.
Les solucions no passen per crear zones de vianants, circuits de bicicletes, patinets i pacificació del trànsit fent anar els vehicles a poca velocitat. És evident que la gran quantitat d’accidents del Passeig reclamava una actuació i també que segurament hi hauran treballat tècnics qualificats decidint aquests extrems, però caldria que s’expliqués què es pretén aconseguir, per evitar incidències i sancions (tenint al cap la xifra de multes prevista en els pressupostos del municipi).
La manca d’informació comporta conseqüències. No només és un sa costum per tal que el ciutadà estigui al corrent de com s’administren els seus diners i el per què de certes actuacions. És una necessitat en tots els àmbits. Aquesta setmana en una coneguda masia gastronòmica de la comarca, s’ha patit un ensurt que recordaran sempre més els assistents d’aquella boda, que van veure com bolcava un dels autocars de convidats. Els conductors dels vehicles venien de lluny i no podien conèixer les dificultats que es trobarien fins arribar a destí. Per això calen senyals i avisos i res de tot això s’hi trobava en aquest indret. La seguretat viària és cosa de tots i per això cal informar millor.
