Després d’Òdena i Vilanova, Jorba també va dir diumenge -i molt clarament- que no vol polígons industrials en el seu terme municipal. És evident que tal situació deixa el Pla Director Urbanístic d’Activitats Econòmiques de la Conca d’Òdena en gairebé paper mullat -tres de les quatre propostes inicials s’han tombat- i això que des de totes les institucions -o quasi totes- s’insisteix una i altra vegada en la necessitat de dotar-nos de més sòl industrial, específicament de grans dimensions.
És veritat que la Generalitat tindrà ara la darrera paraula, perquè té, llei en mà, la disposició de tirar endavant aquest projecte, emparaulat solemnement en presència d’alcaldes, empresaris i sindicats de l’Anoia en temps del conseller Josep Rull. Però seria molt, molt complicat d’entendre que el Govern de Pere Aragonès pari més els ulls en un territori que li ha negat la seva proposta.
Queda encara la zona propera a l’aeròdrom, de moment adormida per bé que des de fa anys moltes són les veus que, ben mirat, veuen allí un espai al costat del nus de l’A-2 i la C-15 que tindria moltes possibilitats. Però, davant els precedents, el panorama no convida gaire a l’optimisme.
És evident que la forma d’entomar el Pla Director ha grinyolat. El debat s’ha creat tard i malament, més enfocat en la desconfiança que genera l’opinió publicada que no, probablement, en la reflexió de l’opinió pública. Bona part de culpa és la distància, cada vegada més enorme, que separen les institucions polítiques -també econòmiques i sindicals, sí, també- de la societat. S’ho han guanyat a pols, si bé el que hi perd, a la cap i a la fi, és el territori. Tard o d’hora, tots.
Al mateix temps, sorgeixen dades cada vegada més concloents que aquesta comarca esdevé un dormitori de treballadors que, diàriament, han de buscar-se la vida lluny de casa. Sense un transport públic de qualitat i sense carreteres del segle XXI. Anem arreglats. I ara, què?
