La Generalitat ha anunciat noves inversions a la comarca de l’Anoia en l’àmbit de les millores energètiques derivades del canvi climàtic, amb la intenció d’estalviar el màxim possible l’ús dels combustibles fòssils, o bé de millorar les infraestructures públiques per evitar un consum innecessari. Bàsicament, a les escoles i en un centre d’assistència primària. Quan més i millor protegits estiguin aquests immobles del fred exterior, caldrà menys combustible per assolir una temperatura confortable, i, conseqüentment, menys consum per aconseguir el mateix objectiu.
Ha estat, sens dubte, una bona notícia, si bé sabem que actuar en menys d’una desena de centre educatius d’Igualada i comarca no serà la solució del problema. Calen més inversions públiques d’aquestes característiques i en més indrets, i al mateix temps, tal i com ja està succeïnt, més ajudes institucionals per a que l’àmbit privat pugui dur a terme amb més tranquil·litat econòmica la seva transició energètica, especialment en l’àmbit de l’energia solar fotovoltaica, o bé simplement per protegir millor els seus habitatges, sobretot els més antics o els construïts amb materials de menys qualitat que els actuals. Notícies de l’estil de la d’aquesta setmana seran habituals en els propers mesos, perquè les exigències de la Unió Europea en aquest àmbit, benvingudes, així ho reclamen.
En qualsevol cas, el repte del fer front al canvi climàtic no ha de venir exclusivament de les institucions, sinó que hem de ser els propis ciutadans els primers en creure’ns la seva inequívoca necessitat. No calen gaire més exemples per veure que algunes coses estan canviant i ajudar a evitar-les o afrontar-les millor és cosa de tots. Ja s’està veient amb, els qui poden fer-ho, l’augment d’instal·lacions fotovoltaiques a molts terrats del país. I això no ha fet més que començar.
