Aquest cap de setmana, la Federació de Capitals i Ciutats Europees de l’Esport (ACES Europe), d’acord amb la Comissió Europea, avalua la candidatura d’Igualada presentada fa un temps per optar a ser reconeguda Ciutat Europea de l’Esport. És la primera vegada en molt temps que algú de fora “posa nota” als equipaments que disposa la ciutat i les seves activitats, en aquest cas esportives.
Igualada ha estat, tradicionalment, una ciutat compromesa amb l’esport. D’aquí no han sortit grans figures mundials, però tenim la sort d’haver tingut molts esportistes de primera fila que han sabut portar amb èxit el nom d’Igualada fins als racons més llunyans. En part, això ha estat per gaudir a la ciutat d’espais per a la pràctica esportiva, per un ambient idoni per a fer esport, i, sobretot, per un treball molt cuidat de la base, tant des de les entitats, com des de les escoles. Els nostres Jocs Escolars, diuen, són dels millors del país. I això diu molt de l’esport d’Igualada.
Darrerament, el govern municipal de la capital de l’Anoia -també els anteriors- han tingut cura de millorar les instal·lacions esportives, i de crear-ne de noves. El pla que l’Ajuntament té per rejovenir el complex esportiu de les Comes és molt digne per a la ciutat, i augura un futur que, a ben segur, sumarà en positiu.
L’esport mou les ciutats, ajuda a millorar el nivell general de salut dels seus habitants, a través de la cultura de la salut, l’exercici i l’activitat física, la transmissió de valors com el joc net i l’enfortiment del sentiment de pertinença a la comunitat.
El projecte de l’Anella Verda és un exemple perfecte per mostrar l’equilibri entre el respecte pel paisatge, la millora urbanística i l’afavoriment de la pràctica esportiva per a tots els ciutadans, sigui quina sigui la seva edat. Igualada, dins de les seves capacitats, segueix el bon camí en l’àmbit de les polítiques esportives, i obtenir el “títol” de Ciutat Europea de l’Esport, sempre i quan vingui acompanyat per inversions econòmiques de les altres administracions, seria un premi a un compromís no només polític, sinó també de molts igualadins. Que tinguem sort!
