Un article de
Redacció
El periòdic comarcal líder de l'Anoia des del 1982.
20 de març de 2019

La mediació

Un article de
Redacció

Generalment, tots els conflictes que les persones generem dins la societat, tenim per norma, que per resoldre’ls hem d’anar a la justícia ordinària; sigui un conflicte de gran magnitud, sigui un conflicte domèstic de poca importància, inclús sigui un conflicte polític!

Aquest fet ha provocat un col·lapse total dels nostres Tribunals de Justícia; a part dels retards que comporta aquest col·lapse, en la justícia ordinària no tenim cap seguretat de com es resoldrà el conflicte, i, tampoc tenim cap seguretat, de què una vegada resolt, la sentència es compleixi. Mentrestant, cal fer les previsions de fons corresponents al nostre advocat i al nostre procurador, i, al final, ens poden condemnar a pagar les costes, quantitat que pot arribar a ser la tercera part de la quantia del procés. Tot plegat pot comportar anys pledejant, i ens pot sortir molt car.

Aquest panorama, no ha passat inadvertit per la més alta instància judicial del país, apostant per la mediació:

“El presidente del Consejo General del Poder Judicial y del Tribunal Supremo, Carlos Lesmes, ratificó ayer la apuesta del órgano de gobierno de los jueces por la mediación, “una forma de hacer justicia económica, eficaz y rápida” que favorece la resolución de conflictos a través del diálogo, según recoge Efe”. Expansión. Madrid “

També hi ha magistrats que aposten per la mediació, com el Magistrat Pascual Ortuño Muñoz, que en el llibre que acaba de publicar Justicia sin jueces (Ariel), defensa la mediació a capa i espasa. D’aquest llibre és la capçalera d’aquest escrit.

Històricament la mediació en el sentit estricte de conflictes socials són:
-L’arbitratge
-La conciliació, i
– La mediació
Fent un parèntesi, podríem afegir, emulant a la vicepresidenta del Govern Carmen Calvo, la figura del “relator” pel diàleg sobre Catalunya. Com tothom sap ha acabat com el rosari de l’aurora!

Comparant els sistemes, resulta que la justícia ordinària es pública, molt “garantista”, per donar a les parts les mateixes oportunitats. Comporta que el tribunal competent sigui el predeterminat per llei, i una vegada engegat el procés, s’han de respectar rigorosament les fases formals, i, per últim, es dicta sentència. Aquesta sentència dictada en primera instància pot ser apel·lada en un tribunal superior, i, a vegades, a les més altes jerarquies, Tribunal Suprem, Tribunal Constitucional. Tot plegat, comporta que els processos judicials siguin lents, cars i públics.

Quant a l’arbitratge, és molt més ràpid i privat, ja que l’àrbitre és privat elegit per les parts, aquest àrbitre rep un encàrrec concret, que ha de resoldre en un temps determinat. És incompatible amb el procés judicial, l’arbitratge tanca la porta dels jutjats, ja que el “laudo arbitral” que posa fi a una disputa equivaldrà, pel que fa als seus efectes, a una sentència d’un jutjat, i contra aquest laudo no hi cap el recurs d’apel·lació. L’arbitratge doncs, és ràpid, privat i amb un cost predeterminat.

La conciliació, en canvi, és un procés destinat a evitar la iniciació d’un plet. La conciliació, abans d’iniciar un Judici és voluntària, excepte en algunes matèries d’ordre públic (especialment en el Dret Penal)

La mediació apareix com un procés extrajudicial, confidencial i voluntari, una “negociació assistida” a on el mediador imparcial, al que recorren les parts enfrontades en un conflicte, ajuda a restablir el diàleg i la comunicació perquè els ciutadans puguin arribar per ells mateixos a la solució del conflicte. El mediador no pot prendre cap decisió, la seva funció consisteix a facilitar el diàleg i la comunicació, perquè les parts mateixes puguin arribar a la solució del conflicte. O sigui, la mediació és ràpida, privada, amb un cost predeterminat i, qualsevol part se’n pot desdir en qualsevol moment.

Darrerament, des de mitjans del segle passat, les noves relacions socials i associatives han fet que sorgís una mediació microsocial (familiar, individual, menors) és l’anomenada Alternative Dispute Resolution (ADR), aquests sistemes alternatius naixien als EEUU, amb l’objecte immediat de descongestionar els tribunals.

Per poder resoldre un conflicte mitjançant la mediació, tant en els jutjats com en els ajuntaments, donen tota classe d’informació.

Josep Soriguera

Advocat ICAB. Director a IURIS TRIVIUM ADVOCATS

T'ha semblat interessant? Comparteix l'article amb els teus contactes!

Comenta aquesta entrada:

Et recomanem×