Els infants dediquen la major part del temps a jugar i nosaltres, com a docents, hem de possibilitar al màxim aquest context de desenvolupament, ja que considerem que és la millor manera que tenen per aprendre. Però, com aprenen jugant?
En primer lloc, podem definir el joc infantil com una activitat agradable, com un espai lliure de descoberta del món, que es basa en la curiositat infantil; el nen vol conèixer el món que l’envolta. Piaget (1959/1975) ens ho explica quan indica que l’infant té la necessitat de jugar perquè és la seva manera d’interaccionar amb els objectes i les persones, la seva manera de conèixer el medi, d’adaptar-s’hi. El joc ofereix la possibilitat de superar-se, de vèncer els conflictes amb els quals es va trobant.
També és un espai de comunicació i expressió. Un espai on s’elabora coneixement, d’acord amb les característiques pròpies de cada edat, i on té lloc una relació social que porta a les adquisicions culturals pròpies del grup social on està contextualitzat.
L’infant experimenta, reconeix i aprèn jugant, a través de la confrontació amb el seu entorn quotidià. La pedagogia des de fa molt de temps està d’acord en afirmar que el joc és vital per al desenvolupament motor, sensorial, emocional i cognitiu.
Tenim en compte el joc d’exploració i d’experimentació, que permet el coneixement del medi; el joc simbòlic, que potencia la simulació en recrear, segons les prò- pies vivències, situacions viscudes, potenciant l’ús de la funció simbòlica, el pensament i el llenguatge, I, finalment, el joc de regla, que demana l’acceptació de la normativa per part de tots els participants, valorem aquestes variacions com les tipologies de Joc naturals i evolutives del desenvolupament infantil.
PRIMER CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL Col·legi Jesús-Maria
