L’OMS defineix el sobrepès i l’obesitat com una acumulació anormal o excessiva de greix que suposa un risc per a la salut. Continua dient que els nens amb sobrepès o obesitat tenen una major probabilitat de seguir essent obesos en edat adulta i de patir, en edats avançades, malalties no transmissibles com la diabetis o malalties cardiovasculars.
Un estudi dut a terme per aquesta mateixa entitat, revela que d’aquí 15 anys, la situació no serà precisament millor que l’actual. Així doncs l’estudi indica que Espanya i Catalunya serà una de les zones d’Europa on s’espera un major creixement d’aquests problemes amb aproximadament un 30% de la població amb obesitat (36% dels homes i 21% de les dones) i un 70% amb sobrepès (80% dels homes i 58% de les dones).
Totes les organitzacions importants que parlen sobre salut, coincideixen a dir que els dos pilars fonamentals per aconseguir-la són l’alimentació i l’exercici físic. Els adults que d’aquí 15 anys patiran sobrepès, obesitat i possiblement alguna de les malalties esmentades podrien ser perfectament els alumnes que tenim avui en dia a les nostres escoles, per això, la clau de l’èxit rau en l’educació alimentària i física.
Cal ser conscients que molts dels comportaments i actituds que els nens adquireixen, ho aprenen a través de la imitació, per tant pares i docents hem de ser bons exemple en aquests apartats.
Així doncs hauríem de procurar-los esmorzars saludables abans d’anar a l’escola, fomentar la ingesta de fruites i verdures, reduir el consum de productes envasats (rics en calories i pobres en macronutrients), reduir el consum de begudes ensucrades (sucs, batuts..), procurar menjar en família i sense TV, proporcionar informació i aptituds per a que puguin escollir opcions d’alimentació saludable, etc.
En l’apartat físic hem de procurar reduir el temps d’inactivitat (televisió, ordinador…), animar a realitzar activitats quotidianes com anar a l’escola a peu o en bicicleta, canviar la pregunta “heu guanyat?” per la de “t’ho has passat bé?”, integrar l’activitat física en les rutines familiars, procurar que l’activitat física sigui apropiada per l’edat i a partir d’aquí donar equip de protecció i llibertat per jugar. És evident que hi ha molts altres variables en l’educació d’un nen, però penso que seguint aquests consells aconseguirem fer créixer nens més saludables física i mentalment, i conseqüentment reduirem la preocupant estadística de la OMS.
Recordeu que pares i docents tenim la clau, ara cal fer-la girar cap el costat correcte.
XAVIER VALLS, tutor de 5è de primària. Professor d’ed. física Col·legi Jesús-Maria
