La història de la Pastisseria Closa es remunta a la figura d’un jove Antoni Closa i Beneït, nascut a finals del segle XIX, a Guissona (La Segarra), quan l’any 1908 va anar a treballar a Barcelona per a aprendre l’ofici de pastisser. Al cap d’un temps, davant del coneixement de l’obertura de la pastisseria Fidel Serra, va decidir traslladar-se a la nostra ciutat i fixar-hi la residència, mentre començava a treballar en aquesta pastisseria. D’aquells dies coneixeria a la que seria la seva dona, Teresina Balcells i Solé, una treballadora d’una botiga tèxtil del carrer Nou.
Seguidament, al voltant del 1919, aquest matrimoni va comprar una finca del carrer Argent -llavors una via principal d’Igualada- que estava ocupada als baixos per una fabrica de galetes de la família Aymerich. En aquest indret, l’11 de març de 1919, Antoni Closa va obrir un negoci de pastisser, atribuint-li la denominació de “confiteria”, tot i dedicar-se inicialment a la pastisseria industrial treballant de majorista per a comerços d’Igualada i comarca. D’aquesta tasca mercantil, els seus hereus en guarden uns interessants llibres de registre de comptes; alhora que de sempre han valorat que: “tenir una pastisseria en un dels carrers més emblemàtics d’Igualada té la seva raó de ser”.
En una nova etapa, una segona generació d’aquesta nissaga familiar, va portar l’hereu Victoriano Closa i Balcells, amb un bon grau d’especialització en l’ofici, a regentar aquest establiment al costat de la seva muller, Àngela Claramunt i Costa, a partir de l’any 1962; tot procedint a una important remodelació i ampliació de la pastisseria per a atendre una clientela que anava en augment. En aquest sentit, dit sigui de passada, que, més d’una vegada -sobretot en dates assenyalades- col·laboraven al despatx de pastisseria algunes parentes properes. Consegüentment, uns anys més tard es va dur a terme una renovació de l’establiment que va concedir més visibilitat i refinament als aparadors, separats per una elegant porta central.
Posteriorment, després de la jubilació d’aquesta segona nissaga de pastissers, a principis del 2002, el relleu generacional va venir donat per dos dels fills del matrimoni: un nou i qualificat mestre pastisser, Eduard Closa i Claramunt i la seva germana Neus Closa i Claramunt, dedicada a l’atenció al públic. Aquesta tercera generació, capaç d’enfrontar-se als nous reptes del mercat, si bé ha fet un pas significatiu a propòsit de la incorporació d’un servei de Cafeteria i Degustació i d’una modernització total de la botiga aproximant-la als vianants d’aquest cèntric carrer, en cap cas no s’ha desmarcat d’oferir aquella pastisseria de qualitat que és el seu segell d’identitat pel que fa als seus productes més icònics o per a situacions ocasionals. Tot i això, al costat d’un sol·lícit rigor professional, ha prevalgut una pastisseria molt apreciada pels més habituals: els pastissos de nata, els tortells, les trenes, els moneders, els braços de gitano, les Sara; encara que mai no han deixat de ser els preferents: els torrons –particularment, el torró de crema cremada– venuts també a l’engròs, igual que els panellets i els tortells de Reis.
Al capdavall, tots els reconeixements obtinguts a mercès d’uns fidelitzats clients, permeten que aquesta raó social de fabricació, elaboració i distribució de productes pastissers i de rebosteria, hagi trobat el seu espai al mercat de la compravenda, importació, exportació i distribució de pastissos i objectes de regal.
Totes les dades d’aquesta memòria estan registrades i formen part del Fons de Documentació de Carmel·la Planell i de La Veu de l’Anoia.
